Calixte Freixa, l'arquitecte oblidat que Cerdanya va regalar al país

Els cerdans tenen assumit el paisatge de la seva arquitectura sense saber-ne la signatura. El Museu Cerdà, part del Casino Ceretà, la Torre del Remei i la seva església, el Palau Episcopal de la Seu o l'imponent castell conegut com la Torre del Riu d'Alp... es tracta d'edificis amb un cert aire de defensa, amb torres, portes i finestres emmarcades en totxanes i un acoloriment de reminiscències bizantines. És de la Cerdanya de Calixte Freixa, un arquitecte del segle XIX pràcticament desconegut a la vall. Fins ara.

Un estudi de l’historiador cerdà Joan Peitx ha recuperat la figura de Calixte Freixa i Pla (Berga, 1843 – Llívia, 1920), un mestre d’obres i finalment reconegut com a arquitecte que va desenvolupar una part important de la seva trajectòria a la Cerdanya i l’Alt Urgell, però que també va projectar i deixar obra a Barcelona, Mataró i Sant Cugat del Vallès. Peitx defensa que Freixa és una figura d’abast català que ha estat poc estudiada i en reclama la posada en valor del llegat arquitectònic i polític, especialment a Llívia, on va viure, va ser alcalde i regidor durant anys i es va implicar en la vida associativa i pública del municipi. L’historiador també planteja que el municipi li dediqui un espai o alguna acció pública que en preservi el nom.

La recuperació de Freixa ha tingut aquest mes d’agost dos escenaris. El 5 d’agost, Peitx va presentar la seva recerca al Museu Cerdà de Puigcerdà dins del cicle «A l’estiu, recerca’t», organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya. La sessió portava per títol «Calixte Freixa, un arquitecte cerdà». El 22 d’agost, l’historiador va tornar a abordar la figura de Freixa en una conferència a la sala de plens de l’Ajuntament de Llívia, també sota el títol «Calixte Freixa, un arquitecte cerdà». En aquestes dues sessions, Peitx ha posat sobre la taula la necessitat de continuar investigant una trajectòria que considera encara insuficientment coneguda i ha convidat les noves generacions d’historiadors a aprofundir en la documentació sobre Freixa, la seva obra i la seva activitat pública. En aquest sentit, la principal aportació recent de Peitx en aquest àmbit consultable pel gran públic és l’article «Calixte Freixa, arquitecte cerdà, ciutadà de Llívia», publicat al Quadern de Llívia, on reconstrueix la vida i l’obra del personatge i n’ofereix una cronologia extensa. Igualment, l'estudi preveu la propera publicació del contingut de les conferències a un article del pròxim número de la revista Querol, que veurà la llum l’octubre d’engiany.

De Berga a Llívia

Calixte Freixa va néixer a Berga el 1843 i va obtenir el títol de mestre d’obres el 13 de febrer de 1867. La documentació conservada per la Universitat Politècnica de Catalunya permet seguir els seus primers passos professionals, mentre que una recerca publicada pel Museu d’Història de Barcelona el descriu com a mestre d’obres diocesà d’estil eclèctic i en documenta la titulació. La seva jerarquia com a arquitecte, però, va esdevenir ja indiscutible al llarg de la seva trajectòria, tal com ha remarcat Peitx, i així va quedar escrit a la seva esquela.

La trajectòria inicial la va desenvolupar sobretot a Barcelona i el seu entorn. Entre els primers projectes hi ha el convent de les Adoratrius de Barcelona, l’ampliació de la fàbrica Santonja, el projecte d’eixample de Mataró, el palau del baró de Ribelles i diverses actuacions en edificis particulars. El 1878 va projectar Can Magí de Sant Cugat del Vallès, una casa de camp d’ús agrícola que encara es conserva i que el Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona identifica com una obra seva. Però progressivament la seva activitat es va desplaçar cap al Pirineu.

Una arquitectura repartida per la Cerdanya

La petjada de Freixa a la Cerdanya és extensa. Peitx li atribueix, entre altres treballs, l’antic convent de les Carmelites Descalces de Puigcerdà, actual Museu Cerdà, de 1881; els plànols i el disseny interior del Casino Ceretà, de 1893; la reixa de la capella de la Mare de Déu de la Sagristia, de 1891; la remodelació de Sant Domènec i també diverses actuacions a Llívia, entre les quals un escorxador que ja no es conserva.

El Casino Ceretà és una de les obres que permet entendre la dimensió social de la seva arquitectura. L’estudiosa i directora de l'Arxiu Comarcal, Erola Simon Lleixà, en un treball publicat a ERA, revista ceretana de recerca, explica el paper que va tenir el Casino en la configuració de nous espais de sociabilitat a la Puigcerdà de finals del segle XIX i documenta que Freixa en va ser l’arquitecte. Les obres del nou edifici es van inaugurar l’11 d’abril de 1892. El Casino va desaparèixer després d’un incendi el 1904 i l'interior de l’edifici actual és posterior, però el projecte de Freixa continua formant part de la història arquitectònica de l’equipament.

A Bolvir, Freixa és l’autor del santuari de la Mare de Déu del Remei, de 1891, i de la Torre del Remei, construïda el 1910. A Alp, el 1896 va intervenir en la transformació de la Torre de Riu, convertint l’antiga masia fortificada en un castell residencial d’estètica historicista. La cronologia recopilada per Peitx també inclou aquestes tres obres entre les més significatives de la seva producció pirinenca.

La seva obra va combinar diferents llenguatges. En les construccions religioses va recórrer a recursos neoromànics i neogòtics, mentre que en les edificacions civils va utilitzar solucions pròpies de l’eclecticisme de l’època. El resultat és visible en edificis tan diferents com el Remei de Bolvir, la Torre de Riu o el Casino Ceretà.

Del santuari de Núria al Palau Episcopal

La seva activitat no es va limitar a la Cerdanya. Freixa va assumir encàrrecs religiosos al conjunt del Pirineu i va exercir com a arquitecte diocesà del bisbat d’Urgell.

Entre les obres que se li atribueixen hi ha el projecte de substitució de l’antic santuari de la Mare de Déu de Núria, de 1889; el convent de la Punxa de la Seu d’Urgell, de 1900; l’església de la Missió, també a la Seu, de 1899, i l’església de Sant Vicenç d’Artedó, construïda entre 1901 i 1903.

La seva intervenció en el Palau Episcopal de la Seu d’Urgell també està recollida en la documentació patrimonial municipal. El catàleg de béns protegits de la ciutat identifica Calixte Freixa entre els autors de l’edifici, juntament amb altres arquitectes que hi han intervingut en diferents moments. El document considera especialment representativa la seva arquitectura neogòtica del segle XIX.

L’historiador alt-urgellenc Carles Gascón, a qui Peitx li ha agraït les seves aportacions prèvies, també ha estudiat la figura de Freixa. La revista Hispania Sacra recull entre la bibliografia especialitzada el seu treball «Presons, santuaris i un palau episcopal. Calixte Freixa, mestre d’obres al Pirineu», publicat a Querol. Revista Cultural de Cerdanya.

Arquitecte i ciutadà de Llívia

La relació amb Llívia és, però, la que converteix Freixa en una figura especialment vinculada a la història de la Cerdanya. Hi va viure durant dècades i va participar activament en la vida política i social de la vila.

Va ser alcalde entre 1895 i 1898 i entre 1916 i 1918, sis anys en total, i regidor entre 1899 i 1909 i durant el bienni 1914-1916, dotze anys de representació municipal. També va intervenir en qüestions relacionades amb els interessos del municipi: el 1899 va elaborar un informe sobre els drets de Llívia a partir del Tractat de Baiona de 1866.

La seva activitat pública es va completar amb la participació en la vida associativa. Una recerca publicada a ERA documenta que Freixa va ser fundador de la Sociedad Coral La Liviense, una entitat que participava en la vida cultural de la vila a finals del segle XIX. La referència procedeix de la premsa de l’època, concretament de La Voz del Pirineo de setembre de 1889.

A Llívia també va intervenir en diferents edificacions. Entre les obres que Peitx recull hi ha la reforma de l’escorxador, entre 1892 i 1893, avui desaparegut, la reforma de la Casa Bernades i el badiu de Cal Rita Porta. També va treballar en el perllongament del canal internacional d’Angostrina. En aquest sentit, el treball de Peitx ha aconseguit en col·laboració amb el Museu de Llívia recuperar tres finestres amb vitralls originals de Freixa de la casa Bernades que podrien incorporar-se pròximament al catàleg de patrimoni cultural de Llívia.

Un nom encara pendent de recuperar

La suma de l’activitat professional i política explica la reivindicació de Peitx: Freixa no és només l’autor d’un conjunt d’edificis dispersos pel Pirineu, sinó un personatge que va participar en la transformació urbana, social i institucional de la Cerdanya de finals del segle XIX i principis del XX.

La seva obra permet seguir un recorregut que va de Barcelona a Mataró, Sant Cugat, Puigcerdà, Bolvir, Alp, la Seu d’Urgell, Núria i Llívia, mentre que la seva trajectòria política el situa directament en la història municipal llivienca.

Per això, Peitx considera que el seu llegat mereix una presència més elevada en l’espai públic del conjunt de Cerdanya i de Llívia, ja sigui mitjançant la dedicació d’un espai, una placa, una ruta o alguna altra acció de memòria que permeti mantenir viu el nom de qui va ser alcalde i regidor de la vila i un dels professionals que més obra va deixar a la Cerdanya en el tombant dels segles XIX i XX. L'alcalde de Llívia, Albert Cruïlles, ha entomat el repte i el traslladarà al consistori per estudiar quin ha de ser l'espai o fórmula per reivindicar el nom i llegat de Freixa.

La recuperació documental tot just ha començat. Les dues conferències d’aquest agost han servit també per obrir una línia de recerca que Peitx vol compartir amb els historiadors que vindran: localitzar nous documents, revisar atribucions i reconstruir amb més precisió la trajectòria d’un mestre d’obres que encara conserva una part important de la seva història per explicar. En aquesta línia, Peitx ha avisat: "estic segur que apareixeran més edificis de Freixa".

Subscriu-te per seguir llegint