"El futur d'una divulgació científica més inclusiva està a les nostres mans"

Què et va inspirar a dedicar-te a la divulgació científica?

Vaig graduar-me en Geologia i màster en Història de la Ciència, ja que sempre m'havia interessat, especialment la divulgació. Vaig començar a treballar pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya guionitzant exposicions, així que em vaig especialitzar en Comunicació i Divulgació Científica per la Universitat Autònoma de Barcelona. D'això ja fa uns anys, en què he estat col·laborant com a freelance en diferents projectes per difondre continguts científics. Des d'un principi vaig anar coneixent a dones científiques que em van inspirar.

Quins han estat els principal reptes que t'has trobat com a dona en aquest sector?

Trobar una veu per agafar el seu coneixement, traduir-la i treballar-la, saber què necessita per guionitzar-la. Això també m'ha portat a patir la síndrome de l'impostora, molts cops m'he preguntat si soc vàlida en la feina que faig dins la divulgació científica.

Ser divulgadora freelance suposa certs reptes, com aconsegueixes arribar al teu públic objectiu?

Sobretot en guionatge d'exposicions i pòdcasts científics. Faig contingut a les xarxes i he pogut publicar en algunes revistes. Em contacten certes entitats per ajudar-los a preparar divulgacions i plans científics pels seus esdeveniments. També participo en diferents projectes de comunicació i divulgació científica per a institucions com l’Associació Catalana de Comunicació Científica, la Fundació Bofill o Eduscopi, entre d’altres.

Hi ha alguna personalitat científica que t'hagi marcat especialment?

I tant, de fet dues sobretot. Una d'elles la Rosalind Franklin que, com ha passat en més d'una ocasió al llarg de la història, va ser ella qui va descobrir la seqüència de l'ADN, però el premi Nobel se'l van emportar els seus companys, ja que es van apropiar l'autoria del descobriment. Una altra seria la Lise Meitner, qui juntament amb el seu company Otto Hahn va descobrir la fissió nuclear, tot i que un cop més, tot el mèrit se'l va emportar ell.

Creus que, actualment, una dona que comença en l'àmbit científic té prou referents femenins?

Mai n'hi ha prou. Un dels objectius principals que tenim les divulgadores científiques és proporcionar a aquestes dones veus en qui puguin fixar-se i referir-se des d'un principi. Que puguin veure que hi ha dones que han aconseguit dedicar-se professionalment a la seva passió. Això està canviant, en l'actualitat, cap a millor. Però encara queda molt per fer.

Com et fa sentir poder ser una de les ponents d'un esdeveniment que posa el valor en paper de les dones com Amb D de Dona?

Orgull. Poder formar part d'aquest esdeveniment i poder compartir les meves opinions i creences. Definitivament hem de seguir per aquest camí. Donar veu i visibilitat tant en esdeveniments com en institucions és vital per aconseguir aquest canvi que les dones busquem, que estem aquí, i aquest canvi està en les nostres mans i sobretot en aquells qui tenen el poder per donar-nos veu.

Quin projecte o iniciativa de divulgació t'ha fet sentir més orgullosa fins ara?

Un d'ells, proposat pel Grup de Perspectiva de Gènere de la Ciència, sense dubte, seria el CientífiqArt que hem fet en algunes escoles, on els alumnes van escollir una científica actual o històrica i en van fer una recerca profunda, buscant quin àmbit treballava o què ha aconseguit, per acabar dibuixant-la en un mural a l'escola. Algunes escollides van ser Margarita Wirsing Bordas, primera dona llicenciada en Física i Química d’Espanya o Marta Estrada Miyares, oceanògrafa i biòloga marina que va rebre la Creu de Sant Jordi 2004.

Gràcies al Grup, no puc deixar-me el 100tífiques, organitzat per la Fundació Catalana per la Recerca i Innovació (FCRI), on voluntàries d'arreu de Catalunya participen en formacions a les escoles per explicar la seva feina i així incentivar a les nenes i nens la vocació científica, a part de posar sobre la taula a la dona en el món de la ciència.

Quan mires el futur de la ciència, la veus amb una perspectiva de gènere més inclusiva?

El miro amb esperança. Ens queda molta feina per fer, però aquest futur i el món de la ciència està en les nostres mans, capacitant cada dia més dones a divulgar i poder dir la seva, que se les tingui en compte i lluitar par a la igualtat tant familiar, laboral com d'oportunitats.