Descobreixen el núvol "Eos": un núvol molecular molt proper a la Terra

L'astronomia és una ciència que estudia els cossos celestes. Gràcies a aquests estudis s'ha descobert un núvol molecular molt a prop de la Terra. Aquesta recent descoberta permetrà conèixer amb més detall la formació d'estrelles i planetes, entre altres. 

En una troballa clau per ampliar la nostra comprensió del medi interestel·lar, un equip internacional liderat per la Universitat Rutgers, als Estats Units, ha identificat un extens núvol molecular, invisible fins ara, ubicat a tot just 300 anys llum del sistema solar i amb una mida equivalent a unes 40 llunes plenes al cel nocturn.

Segons indiquen els investigadors al seu estudi, publicat a la revista Nature Astronomy, la seva massa és aproximadament 3.400 vegades la del Sol. La proximitat al nostre planeta d'aquesta estructura, anomenada “Eos”, la converteix en un dels núvols moleculars més grans i propers mai detectats.

Característiques úniques

La identificació va ser possible mitjançant l'observació de la fluorescència d'hidrogen molecular a l'ultraviolat llunyà, un mètode innovador que obre noves vies per descobrir gasos interestel·lars ocults, d'acord amb una nota de premsa. Els núvols moleculars són regions extenses a l'interior d'una galàxia on la densitat de matèria i la temperatura arriben a magnituds específiques perquè hi hagi d'hidrogen (hidrogen molecular), o sigui molècules compostes per dos àtoms d'hidrogen.

És important destacar que la troballa es va basar en dades de l'espectrògraf ultraviolat FIMS-SPEAR, a bord del satèl·lit sud-coreà STSAT-1, que va detectar per primera vegada l'emissió fluorescent de l'hidrogen molecular al rang ultraviolat llunyà, segons va informar l'Observatori McDonald.

El núvol “Eos” és extremadament baix en monòxid de carboni, una dada que explica per què va romandre desapercebuda en estudis previs basats en ràdio i infraroig. Està composta per conglomerats de gas i pols, que són els planters estel·lars on neixen noves estrelles i es formen sistemes planetaris, com indica Universe Today.

Noves metodologies d'observació

L'espectrògraf FIMS-SPEAR descompon la llum ultraviolada en un espectre detallat, semblant a un prisma, facilitant la identificació de pics d'emissió característics del H₂ fluorescent. A més, la manca de firmes de monòxid de carboni (CO) a “Eos” subratlla la necessitat de diversificar els mètodes de cerca de núvols moleculars per captar aquells que, com en aquest cas, no tenen traces de CO.

Referència

A nearby dark molecular cloud in the Local Bubble revealed via H2 fluorescence. Blakesley Burkhart et al. Nature Astronomy (2025). DOI:https://doi.org/10.1038/s41550-025-02541-7

Segons publica Cosmos, la combinació de metodologies d'observació i col·laboracions internacionals noves promet accelerar la cartografia del medi interestel·lar, portant els astrònoms a repensar com i on buscar les llavors de futures generacions d'estrelles.

Els científics sostenen que la proximitat de “Eos” ofereix una oportunitat sense precedents per estudiar detalladament les propietats físiques i químiques del medi interestel·lar, és a dir, el gas i la pols que omple l'espai entre estrelles i actua com a reservori dels materials que formen planetes i sols.