Ciberseguretat Sènior | Tomàs Moré Cap de la Unitat de Cultura de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya
"El ciberassetjament no és exclusiu en infants i joves"
El cap de la unitat de Cultura de Ciberseguretat de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré, advertiex que els riscos dels entorns digitals afecten a tots els usuaris, tot i que la població sènior pot ser més vulnerable

Tomàs Moré / Arxiu particular

Tomàs Moré és cap de la unitat de Cultura de Ciberseguretat de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, la persona encarregada que els ciutadans tinguin més consciència sobre els riscos que comporta l'ús d'internet i dispositius connectats. El pròxim 22 de maig debatrà, juntament amb un expert en la matèria; Nathalie de Seras, directora de Protecció de la Informació a CaixaBank i Josep Antoni López Garzón, Inspector i Cap de l’Àrea Central del Cibercrim dels Mossos d’Esquadra; els riscos de les xarxes en una taula rodona organitzada per Regió7 i Prensa Ibérica amb el patrocini de CaixaBank. La jornada tindrà lloc a la sala d'actes del restaurant Miami de Manresa a les 10 del matí.
A què ens referim quan parlem de la "cultura de la ciberseguretat"?
És un concepte que va molt més enllà de la tecnologia. Quan ens adrecem a la ciutadania no ho fem tant amb el missatge de fer els dispositius de forma segura perquè en moltes ocasions aquesta informació te la dona el mateix dispositiu quan el poses en marxa per primera vegada. Nosaltres ens referim més aviat a com ens afecta socialment el mal ús que es pugui fer de les tecnologies actuals. El ciberassetjament, per exemple, no és exclusiu en infants i joves, entre els adults també passa molt, també en forma d'estafes i extorsions. És un fet que està molt vinculat al concepte d'enginyeria social, es tracta d'aquelles persones que s'aprofiten del "bon fer" o el desconeixement d'altres persones. Fora del món digital també es dona, per exemple quan una persona gran rep una trucada que comença demanant per la companyia de la llum i acaba donant dades bancàries. Mirem de prevenir aquests comportaments digitals alertant la població que els pot patir.
Quins riscos afronten en el seu dia a dia digital el col·lectiu de la generació sènior?
En realitat és un tema que afecta tothom perquè la societat ha apostat per una digitalització pràcticament total que ja no té marxa enrere. El que necessita aquesta societat són professionals de la ciberseguretat perquè ara els diners, les compres i fins i tot les relacions interpersonals són digitals, i això té uns riscos associats. També s'ha de dir que, en general, les persones grans solen estar al punt de mira de determinats ciberdelinqüents. Per exemple, ara fem moltes campanyes per evitar el pishing, que són els enllaços que arriben a través de l'SMS i ens porten a una pàgina web que té la mateixa aparença exacta que la del nostre banc, però no és la real.
Quins són els errors més habituals a l'hora de navegar per internet o fer servir dispositius?
Els ciberdelinqüents sempre busquen els mecanismes més senzills per atacar les seves víctimes. Les persones grans solen comptar amb un ingrés fix, que és la pensió, i això els fa més propensos a patir suplantació d'identitat bancària, en canvi, en les persones més joves és més habitual el duplicat de targetes de crèdit. Les dades personals relacionades amb la salut són un altre dels punts per on ataquen les persones grans, així com el conegut com a frau romàntic. Es tracta de persones que viuen soles i estableixen vincles molt potents a través de les xarxes que després deriven en estafes i pèrdua de molts diners.
Quines bones pràctiques recomanaries a una persona gran que vol utilitzar el mòbil, el correu electrònic o les xarxes socials amb més seguretat?
En aquest grup d'edat ens enfoquem sobretot en l'ús del mòbil, que és el que està més normalitzat. Aprendre a generar contrasenyes robustes, descarregar les aplicacions només de llocs de confiança i estar al dia de les estafes que es fan com per exemple ara es relaciona molt amb el tema de paqueteria i et diuen que has de clicar un enllaç perquè tens un paquet a Correus. També entendre que quan hi ha la pèrdua d'un mòbil, no es perden totes les comptes de xarxes socials que hi havia, no cal començar de nou si tenim les claus i els usuaris ben guardats. Amb les persones grans i també joves ens trobem moltes preocupacions pels temes de l'herència digital, cal explicar què passarà amb tot aquell contingut quan la persona ja no hi sigui.
En un entorn que accelera tan de pressa, la ciberseguretat serà cada cop més necessària?
És una partida que no s'acabarà mai. Abans dels telèfons intel·ligents ja existien els problemes de ciberseguretat i durant la pandèmia ens vam adonar que també afectava entorns de feina. La ciberseguretat sempre haurà de donar solució a nous reptes que vagin sortint. Actualment, ens queda molt camí per recórrer en el metavers i les identitats digitals i també en tots els problemes que està generant la tecnologia Deepfake, una suplantació gairebé idèntica de la veu i imatge de persones.
- Gonzalo Bernardos, economista: 'Els hereus de les famílies obreres no paguen l'impost de successions a Espanya
- Diversos cotxes queden atrapats a la carretera de Rasos de Peguera
- Expectació a la plaça Catalunya de Manresa per la presència d'una grua per treure un cadàver d'un pis
- Jordi Viladoms, d'Igualada, guanya el seu setè Dakar com a director esportiu
- David Jiménez, advocat expert en herències, adverteix: “Quan tu li entregues els teus béns a un fill has perdut el control”
- Arriba a Manresa el punt de venda d’estris de cuina més esperat
- El propietari que presumeix de no apujar el lloguer: “Ja em sembla molta pasta el que li cobro…”
- Jordi Viladoms, triomfador al Dakar, anuncia que deixa la direcció esportiva de KTM després de deu anys