Les reserves marines, exposades als furtius

Quan el vaixell dels vigilants de les reserves marines d’Almeria es queda al port, un missatge corre per grups de WhatsApp de pescadors furtius, que aprofiten l’oportunitat. Ho afirma Juan Gázquez, delegat sindical dels guardes de les reserves del cap de Gata i l’illa d’Alborán. «Abans hi havia 24 hores de vigilància cada dia. Ara el vaixell no surt dos o tres dies a la setmana i els furtius ho saben», constata Gázquez, de la Confederació General de Treballadors (CGT).

Aquest és el resultat d’una decisió del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), que a l’agost va retallar al voltant del 40% del pressupost de vigilància de les reserves marines de l’Estat, cosa que ha suposat l’acomiadament de la meitat de l’equip de guardes en algunes reserves. Per exemple, a partir del setembre les illes Columbretes no han tingut vigilància presencial durant 15 dies cada mes.

La decisió és perillosa, segons 211 investigadors que al setembre van firmar una carta de protesta dirigida al Govern espanyol. El MAPA afirma que la tasca dels vigilants l’assumiran inspectors de pesca del Ministeri, avalats per càmeres intel·ligents i seguiment per GPS dels vaixells. No obstant, els experts dubten d’aquestes mesures i neguen que compensin el que s’ha demanat. «Les reserves marines espanyoles són un referent internacional quant a vigilància. Són el contrari de les anomenades reserves de paper, que es declaren legalment, però sense control», explica Diego Kersting, investigador de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), que fa anys que treballa a les Columbretes i que ha impulsat la carta.

Les dotze reserves es van crear a partir de 1982 per protegir les espècies marines i la pesca artesanal. Sis anys després de crear la primera, la de Tabarca (Alacant), les captures de mero als seus voltants es van disparar en un 40%, explica Alfonso Ramos, professor emèrit de la Universitat d’Alacant que va contribuir a crear el sistema i que també ha firmat la carta.

Al setembre, Kersting es va adonar que dos dels quatre guardes de la reserva de Columbretes ja no hi eren i no hi havia substituts per als dies de vacances. Llavors va descobrir que l’encàrrec del MAPA a l’empresa Tragsatec (que ocupa els vigilants) havia tingut una gran retallada a l’agost. L’anterior tenia un pressupost de 3,5 milions; l’actual, de 2,3. Per aquest preu, Tragsatec passava a encarregar-se d’11 a 12 reserves. El resultat ha sigut una sèrie d’acomiadaments. Representants sindicals assenyalen que a Almeria es va passar de 15 a 9 empleats, i a Tabarca i illa Graciosa, de 6 a 4. A causa d’això, afirmen aquests representants, hi ha hores o dies sencers sense vigilància presencial, o només hi ha un guarda al mar.

A Columbretes, dues parelles de vigilants es mantenien en la reserva, alternant-se cada 15 dies. David Molina Ferrer, guardapesques en aquesta reserva des de fa 13 anys, recorda un episodi del 2018. A les quatre del matí va detectar una llum al mar. Llavors va activar la grua que posa el seu vaixell a l’aigua (no hi ha port) i es va dirigir cap aquest punt. Així, va aturar una embarcació que estava fent el seu agost. «La tasca de dissuasió fa semblar que no fem falta, però és gràcies a aquesta tasca que no ha passat res greu», adverteix Molina.

Arrasar el litoral

«Quaranta anys de protecció es poden revertir en poques setmanes», afirma Ramos. «Els pescadors submarins saben on es reprodueix el mero i la cigala gran, i poden arrasar. De cada 100 pescadors, 99 estan contents amb la protecció, però sempre n’hi ha un que se’n vol aprofitar», explica el científic. Alguns danys ja són irreparables. Des que no hi ha vigilància permanent a les illes Columbretes s’ha interromput la continuïtat d’una mesura diària de la temperatura del mar que portava tres dècades en marxa i que ha sigut la base d’estudis científics. Fonts del MAPA asseguren que «la diferència pressupostària [...] no suposa una retallada en la vigilància, sinó una optimització de recursos derivada del canvi de model».

El nou model passa la vigilància als inspectors de pesca marítima de l’Estat, en el marc d’un pla que preveu visites d’aquests funcionaris a les reserves per mar i per aire, inspeccions presencials i tres actuacions mensuals addicionals. Al setembre, durant les pràctiques dels nous funcionaris, s’ha sobrevolat gairebé diàriament Tabarca i Columbretes, diuen aquestes fonts.

El MAPA confia la vigilància també al seguiment satel·litari dels vaixells de pesca, la instal·lació de çàmeres intel·ligents i la digitalització d’alguns tràmits. Kerstinges és escèptic. «El Ministeri no té prou inspectors ni per controlar les llotges de pesca. ¿Com assumiran la vigilància?» pregunta. Ni a Kersting ni a Molina els consta la instal·lació de càmeres a Columbretes. I observen que el seguiment satel·litari només és obligatori per als vaixells més grans. «Avui les reserves són com un banc amb les portes obertes. En la millor de les hipòtesis, es podrà certificar el mal quan ja estigui fet», afirma el científic. «Demanem recuperar la vigilància que ha funcionat perfectament tants anys. No cal fer experiments», conclou.