"Valoro poder contribuir en el benestar de les persones"

Doctora en Ciències Físiques i cap de l’Àrea de Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la solsonina Sara Figueras ha estat pionera en la modelització d’ones sísmiques. Enguany ha estat guanyadora del guardó de Ciència i Tecnologia dels Premis Regió7. La gala de lliurament de premis serà el proper dimarts 11 de novembre a les 7 del vespre al teatre Kursaal de Manresa. L'entrada és gratuïta, però cal reservar el seient a través del web del Kursaal.

Què significa per a vostè rebre aquest premi a la trajectòria científica des del seu territori d’origen?

Estic molt agraïda i, com a solsonina, em fa molta il·lusió rebre un premi de quilòmetre zero. Sincerament, no m’ho hauria esperat mai. Quan et truquen i et diuen que t’han concedit un premi, inevitablement fas un repàs de tota la teva trajectòria educativa i professional. He tingut la sort de poder aplicar tot allò que he après i orientar-ho sempre al servei públic, especialment des de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, en àmbits com el servei de sismologia i el d’allaus. Sempre hem intentat que el coneixement científic sigui útil i aplicable, sobretot en qüestions que tenen un impacte directe en el benestar de les persones. És un reconeixement a una trajectòria dedicada a posar la recerca al servei del país, ajudant a desenvolupar polítiques públiques informades i basades en dades, no en intuïcions. També vull destacar el valor que té que el diari posi en relleu la veu i la perspectiva femenina dins la ciència.

Ha estat pionera en la recerca sísmica. Quins canvis ha vist en aquests 30 anys de feina?

Sens dubte, la gran revolució ha estat la tecnologia. Disposem d’eines de computació i de telecomunicacions molt més potents, tant pel que fa als equips de monitoratge com al processament de dades i les comunicacions. Això permet automatitzar molts processos, com ara l’enviament d’alertes a la població o als serveis de Protecció Civil, que abans s’havien de fer manualment. Quan vaig començar, tot era molt analògic: treballàvem amb paper tèrmic, i fins i tot avui encara hi ha més registres antics en paper que en format digital. Una part important de la nostra feina és preservar la memòria sísmica de Catalunya perquè estigui disponible per a les generacions futures. Com més enrere anem en el temps, més complicat és recuperar la informació, però és fonamental per entendre el nostre territori.

Quina és la importància de la geofísica i la sismologia en la gestió del risc a Catalunya?

La sismologia i la predicció d’allaus són essencials per conèixer bé els fenòmens naturals i els seus possibles efectes. Aquesta recerca permet establir protocols i plans de Protecció Civil com els que coordinem des de l’ICGC (el SISMICAT i l’ALLAUCAT). En el cas dels terratrèmols, no podem fer prediccions exactes, per això és fonamental disposar de tecnologia puntera que permeti reaccionar de manera ràpida i precisa. En situacions d’emergència, és vital que Protecció Civil tingui la màxima informació possible en el mínim temps per poder anticipar danys i actuar de forma eficaç. La rapidesa i la qualitat de la informació poden marcar la diferència.

Què la motiva més de la seva tasca a l’ICGC i en la formació de nous professionals?

El que més valoro és poder aportar solucions útils en àmbits que tenen un impacte directe en la vida de les persones. També m’enriqueix molt treballar amb estudiants i investigadors joves: transmetre’ls el valor de la ciència aplicada i veure com incorporen noves mirades i tecnologies. La recerca només té sentit si té continuïtat i si ajuda a millorar el futur.

Sovint parla de la importància de la divulgació científica. Creu que avui la societat entén millor la feina que feu?

Hi treballem molt, perquè la divulgació és clau. Intentem que la població, i especialment els més petits, coneguin els fenòmens naturals i sàpiguen com actuar davant d’un terratrèmol o una allau. Quan fem tallers o activitats pràctiques amb escoles, veiem que la canalla s’hi interessa molt. És important mantenir aquest interès, sobretot en països com el nostre, on la sismicitat és moderada. A Catalunya hi ha terratrèmols cada dia, però entre dos d’intensos i destructors pot passar més d’una generació, i això fa que la percepció del risc disminueixi. En canvi, en zones on els terratrèmols són més freqüents, la població està més preparada. La sensibilització és una part fonamental per a la reducció del risc.

Com veu el futur de la recerca geofísica a Catalunya i quins reptes afronta?

L’objectiu ideal seria poder arribar algun dia a fer predicció sísmica, tot i que encara és un repte científic molt complex. La recerca actual es dirigeix cap a la monitorització contínua del subsòl per detectar patrons que permetin anticipar-se als terratrèmols. Avui dia treballem sobretot en la prevenció: des del desenvolupament de normatives de construcció fins a la planificació territorial i la sensibilització ciutadana. El futur passa per aprofitar la potència de la supercomputació per crear models cada vegada més precisos i a gran escala. Cada any es registren prop de 2.000 terratrèmols a Catalunya, i cal seguir preservant la memòria sísmica per entendre millor el nostre territori i protegir-lo.