L'obsolescència dels xips: el problema que amenaça de punxar la bombolla de la intel·ligència artificial?

A finals de novembre, Michael Burry, el famós inversor que va predir el col·lapse de la bombolla immobiliària del 2008, va clavar un cop a la indústria de la intel·ligència artificial (IA) en denunciar que la percepció dels mercats sobre la tecnologia de moda està distorsionada.

Al centre de la seva crítica hi ha Nvidia, el gegant dels xips que gràcies a la febre d'inversions que envolta la IA s'ha aconseguit convertir en l'empresa més valuosa de la història amb una capitalització borsària que ha superat els 5 bilions de dòlars. Les seves targetes gràfiques desitjades són la columna vertebral que sosté l'entrenament i l'execució dels models d'IA generativa. La condició d'estratègics explica que els més potents, com l'H200, puguin costar fins a 30.000 dòlars la unitat.

De la mà de gegants com Google i firmes emergents com OpenAI, el 2025 Silicon Valley va invertir uns 400.000 milions de dòlars en IA, un volum sense precedents històrics. La meitat d'aquesta despesa es destina aproximadament a la compra de xips avançats. Tot i això, la seva vida útil és molt curta, un problema per a les aspiracions de les empreses que volen recuperar la seva inversió i generar beneficis que els permetin continuar marcant el rumb de la IA.

Nvidia assegura que els seus xips aguanten entre quatre i sis anys. Segons això, les companyies que compren aquests semiconductors per alimentar els centres de dades —clients com OpenAI, Microsoft, Google, Amazon i Meta— els amortitzen en aquest termini de quatre a sis anys.

Tot i això, Burry i altres analistes asseguren que la tecnologia dels xips avança tan ràpidament que realment triguen només entre dos i tres anys i mig a quedar obsolets. El seu advertiment va tocar una fibra sensible. Tant que Nvidia va respondre negant la més gran.

"Un dels fraus més comuns"

La resposta de Burry, particularment mediàtic després de ser representat a la pel·lícula The Big Short, va ser demolidora. "Subestimar la depreciació allargant artificialment la vida útil dels actius augmenta els beneficis, un dels fraus més comuns de l'era moderna. (...) Així i tot, això és exactament el que han fet tots els hiperescaladors", va tuitar. Si tingués raó, companyies com Oracle o la matriu de Facebook i Instagram podrien estar sobrevalorant els seus guanys en més d'un 20%.

Aquesta obsolescència fa que la bombolla de la IA sigui "completament diferent" de les anteriors, assegura l'inversor, consultor i investigador del MIT Paul Kedrosky. I és que, mentre infraestructures com les vies de ferrocarrils o els cables de fibra òptica duren dècades, el ràpid desfasament dels xips obligaria les empreses a canviar els seus equips amb més freqüència. Una despesa més gran que fa que siguin molt menys rendibles i que, per tant, els sigui molt més difícil accedir a capital per finançar les seves operacions.

Un futur sense IA generativa

A més, hi ha un altre risc d'aspecte tècnic de què es parla menys. Les inflades valoracions del sector es basen en la suposició que el model de gran inversió desplegat per Silicon Valley i els grans models de llenguatge (LLMs, per les sigles en anglès) que donen forma a l'anomenada IA generativa i, per tant, a xatbots com ChatGPT, Gemini, Claude o Grok són el futur.

El gener passat, l'empresa xinesa DeepSeek ja va posar la primera premissa en dubte en llançar un model capaç de competir amb Silicon Valley amb una inversió molt menor. L'aposta d'influents experts com Demis Hassabis, director general de Google DeepMind, o Yann LeCun, excap d'IA de Meta, per altres tipus de sistemes intel·ligents obre la porta a un segon interrogant encara més torbador: I si la indústria ha posat tots els diners al cavall perdedor?