El Govern d’Illa destinarà 1.000 milions d’euros a accelerar el desplegament de la IA a Catalunya

La Generalitat vol convertir la intel·ligència artificial en una estratègia de país. El Govern presidit per Salvador Illa ha anunciat aquest dilluns que destinarà 1.000 milions d’euros fins al 2030 per accelerar el desplegament d’aquesta tecnologia, un pla que compta amb 88 actuacions ideades per potenciar tant l’administració pública com el sector privat nacional.

«Volem ser referents en un ús ètic i responsable de la IA, posar els valors democràtics al capdavant i aprofitar per vertebrar territorialment Catalunya», ha explicat Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals, en una trobada amb la premsa a què ha assistit EL PERIÓDICO. L’Executiu català preveu que d’això se’n beneficiïn més de 5.000 treballadors autònoms i pimes, que representen el 98% del teixit productiu català.

Els 1.000 milions d’euros pressupostats sortiran majoritàriament dels fons europeus NextGenerationEU i de la Generalitat, tot i que el projecte també comptarà amb inversió privada.

Desplegar gigafactories d’IA

L’Estratègia Catalunya IA 2030 contempla vuit eixos d’actuació. El primer, i potser el més crucial, és la inversió en infraestructures que sostinguin aquests sistemes d’IA, que demanen molta energia. Aquest eix passa per mesures com implantar un «núvol públic sobirà». Entre desembre i gener, el Govern aprovarà una estratègia per diversificar els proveïdors de ‘cloud’ –crucial per mantenir el món digital a la superfície– que apostarà per iniciatives europees sense excloure gegants nord-americans com Microsoft Azure o Amazon Web Services.

«Així com necessitem autopistes, carrers i semàfors per a la circulació, també necessitem infraestructures per donar resposta a les necessitats de computació de la IA i per guanyar autonomia estratègica», ha indicat Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.

L’Executiu també impulsarà el desplegament d’internet de banda ampla per tot el territori i la creació de gigafactories d’IA,centres de dades l’objectiu de les quals és «entrenar models d’IA a gran escala». La Generalitat recolza la candidatura de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) per allotjar una de les cinc infraestructures «massives» que es construiran a la Unió Europea. En cas de ser seleccionada, la gigafactoria catalana comptaria amb una inversió addicional d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros.

Més talent i innovació

El pla del Govern es fixa com una assignatura crucial promoure la formació de nou talent en IA. Per això, el seu segon eix d’actuació se centra a impulsar la creació de nous graus universitaris, màsters, doctorats i programes de formació contínua en IA, alhora que es facilita la contractació d’investigadors postdoctorals en universitats i empreses catalanes per potenciar la innovació.

El tercer eix, centrat en la investigació, vol dinamitzar l’emprenedoria en les anomenades ‘deep tech’ (tecnologies transformadores) i el flux de capital per impulsar ‘start-ups’ tecnològiques. La Generalitat promourà iniciatives que apostin per la sobirania europea com la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Sincrotó ALBA en la fabricació avançada de xips d’alt rendiment, indispensables per a la IA i altres tecnologies. El repte, ha explicat Javier Selva, director general de Transferència de Coneixement, és que Catalunya «sigui una de les 50 regions més innovadores» del món.

Digitalitzar l’administració pública

L’estratègia del Govern contempla la IA com un motor econòmic. És per això que destinarà 50 milions a fomentar projectes tecnològics en sectors prioritaris i vuit milions més a oferir un servei d’assessorament a pimes i autònoms perquè sàpiguen com adoptar eines d’IA. A més, es compromet a accelerar projectes «disruptius», connectar les empreses locals amb mercats internacionals i donar accés a dades ètiques en obert. Tot i que el pla busca «reduir dependències externes», també promou la captació d’iniciatives de companyies estrangeres.

En els últims mesos, l’Executiu del PSC ha adoptat diverses mesures per digitalitzar l’administració pública mitjançant IA. El cinquè eix de la seva estratègia certifica la transformació de 200 serveis públics i la capacitació de 30.000 empleats públics, així com 90.000 ciutadans.

La IA presenta multitud de reptes laborals, culturals i ecològics. Conscient d’això, el Govern impulsarà la creació d’un registre públic que vetlli per un desplegament ètic d’aquests sistemes i d’un observatori que en rastregi l’impacte social. De la mateixa manera, donarà forma a campanyes de conscienciació ciutadana i de projecció de la marca Catalunya com a ‘hub’ tecnològic a l’alça.