Del Nokia i l’ADSL a l’iPhone que pensa sol: així ha canviat la tecnologia la forma de comunicar-los

Si vas viure l’arrencada del segle XXI, segurament ho vas fer felicitant l’entrada d’any amb un SMS enviat des d’un Nokia o un Alcatel; a casa havies de decidir si parlaves pel telèfon fix o et connectaves a Internet a través d’un sorollós mòdem; i l’actualitat la seguies sobretot pel televisor, la premsa i la ràdio, o per unes emergents pàgines web fetes amb codi HTML força bàsic. Vint-i-cinc anys després, els cotxes es condueixen sols, el llançament a l’espai de la missió Artemis 2 s’ha pogut seguir en directe mentre passejaves pel Parc de l’Agulla i els telèfons permeten fer transferències instantànies fins i tot des de dalt del Pedraforca, entre partides de Candy Crush. La forma de comunicar-nos, té poc a veure amb la d’abans.

Els principals avenços en aquest primer quart de segle han estat de connectivitat. D’un internet encara limitat i lent per a molta gent es va passar a la banda ampla per arribar al 5G, la fibra i el Wi-Fi domèstic i públic. S’estima que prop del 74% de la població mundial ja fa servir internet.

El gran punt d’inflexió va ser l’iPhone, l’any 2007, que va popularitzar la pantalla tàctil i els telèfons pensats com a ordinador de butxaca. Un any després, Android va convertir aquest model en estàndard global. I no només van canviar els mòbils: també van néixer les botigues d’aplicacions i la idea que gairebé qualsevol servei —mapes, banca, música, taxi, missatgeria, càmera, feina— podia viure dins del mòbil.

Amb les xarxes socials -primer Facebook, el 2004, i després Messenger, Instagram i WhatsApp- la comunicació digital ha passat a ser contínua, instantània i global. I, si Youtube (2005) va canviar els mitjans, l’entreteniment, l’educació i fins i tot la política, les criptomonedes i el blockchain han aportat noves maneres de registrar transaccions sense una autoritat central, d’acumular actius digitals i d’entendre la ciberseguretat.

Però el que realment es perfila com una nova revolució és la intel·ligència artificial, gestada durant anys i acabada d’explotar el 2022 amb ChatGPT. La IA generativa de masses ha obert una nova etapa: la tecnologia ja no només ajuda en la comunicació i en els processos, sinó que pensa amb nosaltres.

Connectats, però addictes i més miops

Telèfons que no paren de vibrar i impedeixen desconnectar, addiccions, ansietat per aconseguir M’agrada, falta de privacitat, dificultats per concentrar-se, sobre exposició, miopia... La mateixa tecnologia que ens manté connectats també té la seva part fosca.

Els qui més ho pateixen són els menors. Dominica Díez, doctora en Psicologia i psicòloga clínica responsable de la Unitat de les Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia, ho ha alertat moltes vegades en les pàgines d’aquest diari: «Hi ha evidències que provoquen addiccions, manca d’atenció i mals usos, com el ciberassetjament i el maltractament» deia, en un article el febrer passat. També afegia que, «està demostrat que una exposició de tantes hores augmenta la taxa de depressió, ansietat i baixa autoestima entre aquells que les utilitzen més» i que, «el temps que els infants estan connectats el treuen de fer activitats necessàries per al seu desenvolupament».

I si la hiperconnexió ha anat acompanyada d’un augment de l’ansietat i de problemes de son a totes les edats, l’exposició constant a pantalles s’ha associat també a la fatiga visual i l’increment de la miopia.

Quant a la seguretat, les mateixes eines que faciliten la vida quotidiana han obert la porta a noves formes de delicte. Han augmentat les estafes en línia, cada cop més sofisticades, els robatoris de dades personals i les suplantacions d’identitat, mentre ha crescut la desinformació i la desconfiança entre la població.

Subscriu-te per seguir llegint