Com afecta la meteorologia en la salut física i mental?

La meteorologia ens afecta considerablement, però no a tothom de la mateixa manera ni en totes les circumstàncies. Hi ha persones que gairebé no ho noten i d’altres que són molt sensibles als seus efectes. No en va, part de la població pateix mals diversos quan canvia el temps o l’estació de l’any, ja que el clima i la meteorologia tenen una gran influència sobre la salut i el benestar de les persones.

En primer lloc, iniciem el treball definint què s’entén per temps meteorològic i per clima. El temps meteorològic fa referència als canvis en les condicions atmosfèriques que tenen lloc a escala temporal de poca durada, hores o dies. En canvi, el clima es defineix com el temps meteorològic mitjà d’una regió dins d’un període de temps més llarg, dècades o més.

Científicament, es creu que el 25 % de les persones són sensibles al temps. Així mateix, un 50 % de la població és capaç de predir el temps en funció dels símptomes que té, que sent en el seu propi cos. Actualment, la meteorologia i els canvis de temps són més acusats, i això els humans ho rebem i ens afecta. Els fenòmens meteorològics que tenen un efecte més incisiu sobre la salut de les persones són les tempestes extremes, la humitat i la pluja.

De fet, la saviesa popular ha fet seus alguns refranys referits al temps i al benestar de les persones: «La primavera la sang altera», «Cel rogenc, pluja o vent», «Pluja d’abril, cada gota en val mil», «Amb bon vent, tothom és bon mariner» o «Quan el sol es pon en brut, abans de tres dies ha plogut».

Quant al clima a Catalunya, és majoritàriament mediterrani, caracteritzat per estius calorosos i secs, hiverns suaus i pluges concentrades a la tardor i a la primavera. Tot i això, la complexa orografia provoca variacions notables: el litoral és suau, l’interior presenta un caràcter continental (més fred i més calor) i els Pirineus tenen un clima d’alta muntanya.

L’efecte de la calor en la salut

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha relacionat en tres estudis l’efecte de la calor en la salut humana. La calor augmenta el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats per malalties respiratòries. El nombre d’hospitalitzacions per aquesta patologia és major a l’hivern. No obstant això, la màxima mortalitat es produeix a l’estiu.

La calor va ser responsable del 16 % i del 22 % del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i Barcelona, respectivament, entre 2006 i 2019. L’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival.

Un segon estudi va demostrar que l’aire condicionat ha reduït en un terç la mortalitat per altes temperatures a Espanya. L’estudi conclou que l’aire condicionat va reduir un 26,6 % les morts per calor i un 31,5 % les morts per calor extrema. Aquestes dades subratllen la importància dels sistemes de confort tèrmic com a mesures d’adaptació al canvi climàtic.

El tercer estudi ha analitzat quin és el millor mètode per estimar les morts que han estat produïdes per la temperatura. Es van estudiar 147 regions de 16 països europeus i es va deduir que la millor manera d’obtenir resultats precisos és utilitzar les dades diàries, que ajuden a establir millor la relació entre la temperatura i la mortalitat. La xifra de morts estimada per motiu de la calor l’any 2022 a Europa supera les 70.000 morts.

Efectes del canvi climàtic

Fa anys que es coneix i es dona importància al fet que la puresa o la contaminació de l’aire que respirem influeix en la nostra salut. No obstant això, és un coneixement més recent que la càrrega elèctrica de les partícules suspeses en l’aire ens pugui produir efectes en la salut, com ara mal de cap, depressió, irritabilitat, decaïment, insomni, migranyes o malestar general.

La resposta moltes vegades pot estar en els ions presents en l’ambient. L’aire està format per àtoms, que tenen un nucli amb protons (+) i neutrons (-), i al seu entorn giren els electrons. Aquests electrons, més lleugers, es desplacen amb molta facilitat, trencant l’equilibri i creant partícules de càrrega positiva. Així, l’aire sempre té una determinada concentració i una càrrega electrostàtica molt petita, però tremendament important per a la vida dels éssers vius.

En general, l’atmosfera conté uns 1.000 a 2.000 ions/cm³ i, d’aquests, cada 5 són protons (+) i 4 neutrons (-). Aquest cert equilibri es pot perdre per fenòmens atmosfèrics naturals, contaminació, ús d’aparells elèctrics a casa o a la feina (els aparells destrueixen els ions negatius i fan proliferar els ions positius, cosa que provoca que l’atmosfera sigui asfixiant en certes estances).

També ens podem referir als efectes del canvi climàtic en la salut humana, que han estat estudiats i quantificats. L’augment de les temperatures i els canvis en els patrons climàtics augmenten la gravetat de les onades de calor i del clima extrem, i són causes de malalties, lesions i, fins i tot, morts. Certes d’aquestes malalties es transmeten per agents biològics patògens sensibles al clima o proliferen més ràpidament, provocant epidèmies. És el cas de malalties transmeses per mosquits, com el dengue, i d’altres transmeses per l’aigua, com la diarrea. La revista de medicina general The Lancet afirma que «el canvi climàtic és la major amenaça mundial per a la salut del segle XXI». Alguns dels efectes identificats sobre la salut que estan relacionats amb el canvi climàtic es refereixen a malalties cardiovasculars, de l’aparell respiratori, infeccioses, desnutrició, trastorns mentals, al·lèrgies, lesions i intoxicacions, entre moltes altres.

La salut mental

El 2025, la salut mental és la principal preocupació sanitària a Espanya, afectant el 62 % de la població, segons un informe de la Confederació Salut Mental. Després de cinc anys, es pot afirmar que la pandèmia va actuar com a accelerador de la percepció i la consciència ciutadana sobre el benestar mental, passant d’un problema de salut que preocupava un 23 % de la població el 2018 a un 62 % el 2025.