Brussel·les obliga Google a obrir Android a assistents d’IA rivals

Els pitjors presagis de Google s’han confirmat. La Comissió Europea ha anunciat aquest dijous que obligarà el gegant tecnològic a permetre que empreses rivals del sector de la intel·ligència artificial puguin operar en els smartphones d ’Android i accedir a dades exclusives del seu popular cercador.

Al voltant del 60% de tots els telèfons mòbils de la Unió Europea estan equipats amb el sistema operatiu Android, propietat de Google. Brussel·les sospita que la companyia podria utilitzar aquesta posició de força per obtenir un avantatge que soscavi rivals com OpenAI i Anthropic, un temor que també s’estén a Apple, propietària dels iPhone. Totes dues fixen les regles per als desenvolupadors d’aplicacions i poden excloure els seus competidors per donar preferència els seus serveis.

La bateria de mesures exigides aquest dijous a Google tenen l’objectiu de "reequilibrar" la competència al mercat, ja que les autoritats europees entenen que algunes de les seves pràctiques incompleixen la Llei de Mercats Digitals (DMA, per les sigles en anglès), la legislació que regula el sector digital per posar fi a potencials abusos monopolístics.

"La societat està experimentant una profunda transformació digital. Hem de garantir l’equitat en aquest procés i assegurar que els nostres ciutadans tinguin opcions", ha dit la vicepresidenta primera de la Comissió i comissària de competència, Teresa Ribera, en un comunicat. "La nostra decisió permetrà que competidors més petits, com motors de cerca o assistents d’IA, competeixin i ofereixin aquestes opcions, mentre es protegeix la privacitat de l’usuari", ha afegit.

Accés a més aplicacions

D’una banda, el braç executiu de la UE estableix que Google ha d’oferir "igualtat de condicions" als serveis d’IA generativa de la competència. Assistents com ChatGPT, Claude o Grok, entre d’altres, tenen l’accés restringit a l’ecosistema Android, cosa que fa que no puguin prestar els mateixos serveis de Gemini, de Google, ni competir en les mateixes condicions. Segons Brussel·les, això "els fa menys atractius per al 60% dels europeus que tenen un dispositiu Android".

Amb els canvis establerts per la Comissió, Google es veurà obligada a permetre que cada usuari pugui activar l’assistent d’IA que prefereixi mitjançant comandos de veu. La decisió és vinculant i s’ha d’aplicar abans del juliol del 2027, donant així un any de marge a la companyia dirigida per Sundar Pichai per adaptar-se a la llei. D’altra banda, Brussel·les també ha exigit a Google que comparteixi les dades anonimitzades dels usuaris que recopila a través del seu cercador amb altres motors de cerca. Això és, amb rivals com DuckDuckGo, Brave Search o Bing, de Microsoft, però també amb solucions d’IA com Perplexity o ChatGPT Search. La companyia tindrà fins al gener del 2027 per implementar aquesta mesura.

Google va criticar la decisió de Brussel·les, però encara no ha detallat si la recorrerà davant els tribunals. "Les decisions d’avui posen en risc la seguretat i la privacitat de milions d’europeus", va assegurar Kent Walker, president d’Afers Globals de Google i Alphabet, en un breu comunicat.