Clara Grima, matemàtica i divulgadora: "Pots salvar el món sent metgessa o mestra, però també davant d'un ordinador dissenyant algoritmes"

Darrere les seves ulleres de colors, els ulls de Clara Grima (Coria del Río, Sevilla, 1971) brillen fins a vessar llàgrimes quan parla del premi que li van concedir els estudiants pel seu llibre Con algoritmos y a lo loco, en què, amb l’ajuda de la il·lustradora Raquel Gu, explica què són aquestes regles que dominen el món. Doctora en Matemàtiques i professora titular de Matemàtica Aplicada a la Universitat de Sevilla, àmpliament reconeguda i premiada per la seva tasca de divulgació, explica que la cosa més irracional que ha fet últimament és gastar-se una fortuna per veure Bad Bunny en directe, barret porto-riqueny inclòs.

Li fa gràcia que la presentin com la descobridora de l’escutoide o ja n’està cansada?

M’encanta, però l’escutoide el va descobrir un grup de 16 persones, i jo vaig tenir la sort de poder-hi aportar el meu granet de sorra. La idea original és de Luis M. Escudero, i va ser el seu equip de biòlegs, Pedro Gómez i Pablo Vicente, qui hi va treballar més.

I per a què serveix?

Un escutoide és la forma que adopten les cèl·lules dels teus epitelis, que són les capes que recobreixen els òrgans. Serveix perquè les cèl·lules estiguin ben enganxades entre si i siguin flexibles i resistents.

Per què creiem en l’horòscop i desconfiem d’algunes fórmules?

Perquè va al cor. És pel mateix motiu que guanya l’extrema dreta. És més fàcil d’entendre que algú et digui "un moro li treu la paga a la teva àvia" que no pas escoltar Carlos Cuerpo parlant d’economia a Espanya.

El seu darrer llibre reivindica els algoritmes. Els hem convertit en els dolents de la pel·lícula?

No són ni bons ni dolents. Són eines sense les quals fa segles que no podríem viure. És com dir que els ganivets són dolents perquè maten.

Quin algoritme eliminaria?

Els de Twitter, Instagram i TikTok. Et van tancant en una cambra d’eco de la qual és molt difícil sortir.

I quin és l’algoritme imprescindible?

N’hi ha molts, però n’hi ha un que es diu Transformada Ràpida de Fourier. No el coneix ningú... (riu), però gràcies a ell tenim la imatge digital, la música digital, el vídeo digital i els avenços en imatge mèdica per al diagnòstic.

S’arribarà a la fórmula contra el càncer a través d’un algoritme?

No ho puc assegurar perquè no m'agrada donar falses esperances d'un tema tan important. Però, veient el que està fent la intel·ligència artificial, jo apostaria que sí, que ho aconseguirà. A Andalusia tenim una matemàtica experta en càncer, María Rosa Durán, a la Universitat de Cádiz.

Seria qui és si no hagués rebut beques de l’educació pública?

No. La meva mare em deia: "Si no aproves, hauràs de deixar la carrera". I no era una amenaça buida: si no aprovava, no tenia beca. No seria qui soc. Defensar l’educació pública és una cosa que hauríem de fer tots. Els de dretes, no voldran tenir el millor talent a les seves empreses? El talent no depèn del codi postal. Potser el nen o la nena que estan buscant és a Las Tres Mil Viviendas (un barri de Sevilla)...

Quant talent estem perdent perquè el codi postal encara diu massa coses?

Moltíssim. Quan vaig a centres dels que ara en diuen d'alta complexitat, sempre penso en quant talent es perd per no invertir-hi més. Si no invertim a reduir les ràtios, en aire condicionat —perquè els cervells cuits pensen pitjor—, en professors, és com dir: "Tinc petroli, però no el vull perquè no em vull gastar els diners a fer el pou". És absurd.

La universitat està preparada per parlar el llenguatge dels qui aprenen avui, dels joves?

Hi estem treballant, però jo crec que encara no. El boom de la tecnologia ha anat molt més de pressa del que hem pogut assimilar. Ara hem d’afrontar les noves tècniques per copiar, el llenguatge, la necessitat d’adaptar-nos a la capacitat d’atenció dels estudiants... i de tothom en general. Jo ho faig amb il·lusió, perquè és com un repte, però és molt difícil.

Ha sentit mai que, per dedicar-se a la divulgació, havia de demostrar el doble pel fet de ser divertida?

Sí, perquè jo divulgo matemàtiques. No és el mateix divulgar astrofísica —a tothom li agrada mirar el cel i les estrelles— o biologia, perquè t’expliquen cosetes del teu cos. Hi ha gent que, d’entrada, em diu: "Jo no entendré res". Llavors has d’anar al cor. La meva teoria és que tot entra amb amor. Això, a més, és física pura i dura, perquè ens ho va ensenyar Newton. Hi ha una força d’acció i reacció. No pots imposar el coneixement, perquè te’l reboten, no el volen. Has de seduir.

Quin problema li agradaria resoldre?

Que les dones tornin a la Facultat de Matemàtiques; la cosa va cada vegada pitjor.

Em pensava que era al revés, pel boom dels algoritmes.

No. Els algoritmes les han espantat. Dones i homes representaven pràcticament el mateix percentatge fins al 2004, quan esclata la revolució digital, i de cop fa clac.

Ah.

Se’n van a Medicina. Quan les Matemàtiques comencen a guanyar prestigi i a estar més ben remunerades, apareixen els homes i les dones comencen a perdre-hi l’interès.

Però no ens ha fet fora ningú.

No. Són elles les que no venen. És perillós perquè, si la intel·ligència artificial ha de dominar el món i només hi ha homes, tindrem un problema molt gros de biaixos.

Què els diu ara a les nenes?

Abans deia: "Els matemàtics dominarem el món". Ara parafrasejo Katalin Karikó, premi Nobel de Medicina l’any 2023: "Jo he salvat la vida de milions de persones, però no els he vist mai la cara ni en sé els noms". Pots salvar el món sent metgessa o mestra, però també davant d’un ordinador, dissenyant algoritmes.