D’una llibreria de Badalona a una trituradora de Silicon Valley: l'inquietant viatge dels llibres de segona mà que serveixen per entrenar intel·ligències artificials

Primer va ser un exemplar de Les coques catalanes. Després, de forma sistemàtica i sospitosament eficient, qualsevol llibre d’història local en llengua catalana que portés mesos acumulant pols a la rebotiga. Els castellers de Granollers? Ensobrar i enviar. Una guia pràctica per fer vi? El mateix. En un dia, fins a set comandes, sempre amb pocs minuts de diferència i per adquirir llibres publicats entre els anys 70 i 90, «molts amb tirades de pocs centenars d’exemplars, carn de desafecció de biblioteca pública i pràcticament introbables enlloc». A l’altre costat, una única empresa, la canadenca amb seu als Estats Units ZoomBooks, i una mateixa destinació, un centre logístic a prop de l’aeroport de Chicago.

A Marçal Font, propietari de la llibreria Fènix de Badalona, res de tot això li semblava normal, així que va començar a fer trucades i va descobrir que no era l’únic a qui li plovien les comandes estranyes, indiscriminades i mal agrupades. De sobte, referències que feia anys que estaven en estoc s’havien convertit en cobejats objectes de desig per obra i gràcia de l’algoritme. També a AbeBooks, portal web de venda de llibres antics propietat d’Amazon, es va disparar el nombre de comandes. «Passa arreu del món de manera metòdica. Els primers amb qui vaig contactar van ser alemanys, però a França estan molt preocupats pel tema i sabem que a Espanya també li ha passat a bastanta gent», explica Font.

Què ha passat? Fàcil: una compra massiva de material bibliogràfic d’arreu del món per alimentar models d’intel·ligència artificial. Llibres sense còpia digital que viatgen d’una llibreria de Badalona a una trituradora gestionada des de Silicon Valley previ pas per un escàner. «Ja no tenen dades. Se’ls està quedant buit internet, així que el projecte implica treure noves dades d’aquests llibres. I la manera eficient d’escanejar centenars de milions de llibres és la digitalització destructiva: arrencar el llom per escanejar el més ràpid possible», detalla el llibreter i professor de Literatura Comparada de la UB.

Darrere de tot això, suggereix Font, hi ha empreses com Anthropic, desenvolupadora de la IA Claude i assenyalada per The Washington Post com a cervell de l’inquietant projecte Panamà, operació secreta per «escanejar i destruir tots els llibres del món». «La destrucció d’un llibre per digitalitzar-lo i portar-lo a un nou format tecnològic no ha de ser dolent, sempre que sigui una edició moderna que estigui controlada i tingui número ISBN», matisa Font. El problema, és clar, és tot aquest material pre ISBN o no digitalitzat del qual amb prou feines hi ha rastre de biblioteques o institucions oficials i amb el qual els bots de compra s’estan atipant de valent. Perquè després de la destrucció de patrimoni arriba l’acumulació de coneixement en un únic lloc. «És molt racional, molt de màquina. Ho hem de veure des de l’òptica turbocapitalista: si volgués escanejar tots els llibres del món, com ho faria? Programaria una màquina perquè anés comprant tota la llista d’ISBN que no té», assenyala.

Cobrar per les dades

En alguns casos, ni tan sols es busca el llibre, sinó una factura de compra que, gràcies a la sentència judicial que autoritza la utilització de llibres adquirits de manera legal per entrenar IA, permeti justificar-ne l’ús, encara que sigui a posteriori, malgrat que fa anys que el llibre està escanejat de manera il·legal. Davant l’inevitable tsunami tecnològic i després d’estudiar a fons el cas amb l’especialista en IA Xavier Vinaixa, Font proposa prendre la iniciativa i preservar el patrimoni optimitzant-ne l’explotació. O, dit d’una altra manera, cobrar no pels llibres sinó pel seu contingut. «El que podem fer és generar paquets de dades de qualitat i ben fetes i vendre llicències. És una oportunitat. Tenim un capital que podem posar a sobre de la taula per ser sobirans del nostre propi patrimoni i que els nostres nets puguin investigar la història sense la intermediació d’una empresa dels EUA», argumenta. Mentrestant, els bots continuen fent-ne de les seves i es mantenen els patrons de compres sospitosament algorítmics. «Ens acaba d’arribar un altre cas d’un tipus de compra estranya. Ve de l’Índia i és una comanda de llibre català sobre coses molt inconnexes: l’embotit català i la sardana de no sé on», apunta el llibreter amb un sospir.