Ausàs ha admès que la resolució d’aquesta qüestió serà molt complicada però ha alertat que en tot cas la decisió l’hauran de prendre de manera pactada les actuals capitals de la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
El debat es planteja a la conselleria com una de les dificultats que sorgiran en l’imminent procés de redacció de la nova llei sobre la divisió territorial. La in- fluència de cadascuna d’aquestes tres ciutats és molt gran en la seva zona geogràfica i, en canvi, la distància que les separa fa difícil la designació d’una com a primera capital de la vegueria. En aquest sentit, la Seu d’Urgell, que és al centre geogràfic de les tres ciutats, és a una hora de Sort i per arribar-hi cal superar el port del Cantó i a tres quarts d’hora de Puigcerdà. Per això Ausàs no ha descartat que cadascuna de les tres ciutats assumeixi rols concrets de capitalitat i finalment s’acabi establint una fórmula híbrida com la que es va fixar amb Terrassa i Sabadell a l’hora de de fixar la capital del Vallès Occidental. Tot i aquesta possibilitat, el conseller -que fins fa uns mesos era alcalde de la Seu d’Urgell-, ha emfatitzat que la tria d’una capital o de tres cocapitals la prendran els mateixos ajuntaments en un debat que es complementarà amb el que emrprendrà durant tot l’any que ve el Parlament de Catalunya. És per això que des de la conselleria es considera que Puigcerdà, la Seu i Sort hauran d’acabar seient al voltant d’una taula. Serà en aquesta discussió a tres bandes en què les tres ciutats podran repartir-se, si així ho estimen oportú, les competències que correspondran a les capitals de vegueria, segons ha apuntat Ausàs.
Hauran de seure per fixar els respectius rols
El conseller de Governació ha recordat que la decisió «haurà de sorgir de la pròpia llei de governs locals però també de la llei de transició de diputacions a vegueries però que tan sols serà reeixida des de l’acord i el consens de tothom». Ausàs ha remarcar que aquest consens «és el que persegueix la conselleria» i ha subratllat que «estem impulsant una nova arquitectura institucional del país i per tant això no pot fer-ho el govern sol». En aquest punt, el conseller ha argumentat que en el procés de debat també hi tindran un pes destacat els partits polítics quant a entitats representants del territori en l’organització política del país. Així, ha apuntat que «el Govern ha de fer la nova llei acompanyat dels principals partits de l’oposició i el consens de les entitats municipalistes».
El debat sobre la nova divisió territorial -que ja s’ha iniciat aquesta setmana amb, per exemple, una jornada de debat al Parlament sota el nom d’«Estatut i Governs locals»- també inclourà els representants de la comunitat universitària així com altres estaments de la societat civil.
