La mateixa comissió també sol·licitarà els informes previs de la direcció general d´Urbanisme, dels Consells Comarcals de la Segarra i el Solsonès, i de la Diputació de Lleida per tal de poder formular una resposta de l´expedient de la comissió. Durant el període, d´aproximadament un mes, les entitats esmentades, els ajuntaments de Torà i Biosca (en contra de la segregació de l´espai, d´uns 25 quilòmetres quadrats) i els veïns afectats podran donar el seu parer sobre la proposta i presentar les al·legacions corresponents.

A partir de la informació rebuda, segons ha explicat a aquest diari el director general d´Administració Local del departament de Governació, Carles Bassaganya, la comissió «decidirà si es corregeix o no la disfunció». Bassaganya assegura que s´entén que «hi ha fets objectius per corregir la disfuncionalitat territorial».

L´annexió de diverses masies de Lloberola i de Llanera, que actualment formen part de Biosca i de Torà, respectivament, és una rei-vindicació històrica de la majoria dels veïns afectats (uns 25). Les masies es troben aïllades de les capitals dels municipis als quals pertanyen per accidents geogràfics i tenen l´accés des del municipi de Llobera.

A més, comparteixen amb aquest darrer municipi la pertinença a l´altiplà solsonès, el poblament disseminat i la idosincràcia. La seva deficient comunicació amb la resta del municipi comporta dèficits en la prestació de serveis municipals, que són assumits pel municipi de Llobera.

L´1 de desembre del 2006 diversos veïns de masies del sector nord de l'antic municipi de Llanera, avui terme municipal de Torà, i de l´extrem nord-est de Lloberola, avui terme de Biosca, van presentar davant els ajuntaments respectius una sol·licitud d´inici d´expedient d´alteració parcial de termes municipals a fi i efecte d´agregar-se al municipi de Llobera, amb qui comparteixen veïnatge administratiu.

Aquesta sol·licitud reitera la formulació plantejada pels mateixos veïns l´any 1990 i que no va prosperar, atès que la normativa vigent en aquella data impossibilitava al Govern de la Generalitat la resolució de les alteracions de termes entre municipis de comarques diferents.