La tradició d’obsequiar treballadors i clients amb paneres de Nadal es manté ferma, però en temps de crisi econòmica les vaques magres es traslladen ràpidament als lots. Segons els elaboradors de paneres consultats per aquest diari, la demanda s’ha reduït, tant pel que fa al nombre d’obsequis que han estat adquirits com pel que fa a la varietat i al preu de les paneres. Tot i que no hi ha dades estadístiques, la caiguda podria situar-se entorn del 10%. En el sector es creu que moltes empreses han considerat que aquest és un capítol en què poden estalviar uns diners molt necessaris. També hi pot haver, diuen, qui ho aprofiti per no ser tan generós sense necessitat.

«El 90% de les empreses continuen fent regal d’empresa», explica Ignasi Llobet, de l’empresa manresana Supermercats Llobet, però tot seguit afegeix que el clima en què es desenvolupa el negoci de les paneres ja no és el de l’any passat. En el seu cas, calcula que la facturació es reduirà el 10%, que divideix entre «el 5% de les empreses que han tancat les portes» i l’altre 5% que es deu a clients que, «per la situació econòmica, han deixat de fer lots». Coincideix en l’anàlisi un elaborador diferent, Albert Samsó, de la cafeteria Aroma. La seva oferta és més especialitzada, però també ha notat els estralls de la crisi. En el seu cas, la facturació d’enguany caurà el 45% perquè ha perdut el seu principal client, una gran companyia de serveis. Fins i tot sense aquesta pèrdua, però, calcula que hauria tingut un retrocés.

La branca del sector de les paneres nadalenques que resisteix millor el refredament econòmic és la dels establiments petits i centrats en productes molt específics. Els productors del Bages que ofereixen exquisideses artesanes, com ara olis, vins o productes de pastisseria, amb facturacions més petites, estarien en nivells de demanda semblants als de l’any passat. En molts casos, el fet de tenir una identitat que representa el lloc on hi ha establerta l’empresa les fa atractives a l’hora de fer regals a clients i les protegeix de la tempesta.

Llobet remarca que la facturació en aquest ram no depèn només de la voluntat dels gerents i directors. També depèn de l’amplitud de les plantilles, i «la majoria d’empreses també tenen menys treballadors que l’any passat». Un tercer motiu per reduir despeses és que, «en un moment en què es parla de crisi, l’empresa no vol fer ostentació». Amb tot, Llobet considera que, de moment, s’està «entrant en una recessió lleu».

Llobet explica que entre els seus clients principals no hi ha un comú denominador, sinó molta varietat: hi ha el que «demana qualitat, encara que sigui amb pocs articles», i també el que vol «que hi hagi molts productes, sense importar-li la qualitat». I en aquest sentit afegeix que això «no té res a veure amb si són empreses grans o petites, de molts o pocs treballadors». La generositat o l’estil de la panera no dependria, doncs, del poder adquisitiu de l’empresa, sinó de la seva manera de fer. El preu del lot mitjà que es lliura als empleats se situa entorn dels 50 euros, aproximadament com l’any passat. En la gamma de lot industrial els preus van des dels 16 fins als 180 euros.

Samsó detalla que a Aroma, on elaboren lots des del 1994, tenen el punt fort en què no ofereixen els productes tradicionals, sinó les especialitats de la casa: «cafès, tes i xocolates». El client que busca aquesta línia se’ls manté fidel. Per a Samsó, no només hi ha vaques magres: «amb la psicosi de la crisi també hi ha empreses que han aprofitat per estalviar diners».