L’eix transversal ferroviari ha avançat un pas més en la seva definició i aquest nou pas ha esborrat el ramal que, ara fa poc més d’un any, s’havia previst per unir amb un tren ràpid i directe la capital del Bages i Martorell per poder anar després d’aquí fins a Barcelona. Així, la futura connexió d’alta velocitat entre la Catalunya central i l’àrea metropolitana es farà només per l’Anoia, amb un ramal entre Igualada i Martorell que ja s’havia dibuixat i que es manté. La traça anoienca permetrà potenciar una nova zona logística a la capital de la comarca, per la qual ja s’han interessat l’Incasòl i el Consorci de la Zona Franca. Per a la Generalitat, la connectivitat de Manresa amb Barcelona passa per la millora de l’actual línia de Renfe.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya va donar ahir el seu vistiplau al pla director urbanístic de l’eix transversal ferroviari, que va ser ratificat posterioment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i que se sotmetrà a informació pública. Aquest document permetrà fer la reserva del sòl necessari per a la futura execució d’aquesta infraestructura. Nadal assenyalava en presentar el pla director que el nou tren és competència íntegra del Govern de la Generalitat, i que «fem ara la reserva de sòl, amb un horitzó de quinze-vint anys, perquè aquesta infraestructura pugui anar fent el seu recorregut». El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va concretar per què s’ha descartat la pota d’unió entre el Bages i el Baix Nord per anar a Barcelona. Segons Nadal, «l’opció del corredor d’Òdena respon, en primer lloc, al fet que és un corredor més curt, i també a la necessitat de millorar les comunicacions d’aquest territori des del punt de vista ferroviari. El Bages té la possibilitat de desenvolupar la connexió ferroviària amb Barcelona per l’actual corredor de la Renfe», una línia on, segons va dir, es preveuen un seguit de millores de futur a través de la construcció de nous túnels. Per a l’Anoia, va afegir, és «més difícil» que es pugui millorar l’actual connexió ferroviària dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Amb aquest escenari sobre la taula, Manel Nadal va assegurar que «el que no podem fer és, en el moment de fer una reserva urbanística, continuar mantenint dues opcions quan una és difícil que es faci». El traçat de l’Anoia, per la seva banda, permetrà donar servei a una nova àrea logística al nord d’Igualada, ja que el traçat del tren transversal s’ha ajustat, segons la Generalitat, tenint en compte les previsions del Pla Director de la Conca d’Òdena, que també va ser aprovat ahir per part del conseller. Les mercaderies passarien al nord de la ciutat, mentre que la línia de passatgers entraria soterrada a Igualada i hi hauria una nova estació. El pas cap a Martorell es faria construint un túnel per sota el coll del Bruc.

L’estació de Manresa serà al sud i intermodal

El pas del futur tren ràpid de la Catalunya interior per la capital del Bages serà, segons Manel Nadal, per la zona del «sud de Manresa i l’estació de Renfe», i es preveu que l’eix transversal ferroviari hi faci parada a través d’una estació intermodal entre aquest tren, Rodalies Renfe, una variant dels FGC i una futura xarxa de trens-tramvia, segons la Generalitat. A banda, el secretari per a la Mobilitat va destacar que s’han acceptat diferents al·legacions fetes des del Bages demanant un seguit de millores a la proposta inicial i un menor impacte de la infraestructura al territori. Els detalls del traçat recollit en aquest pla director urbanístic és previst que es puguin començar a conèixer a l’inici de l’any vinent.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques va assenyalar durant la compareixença d’ahir que al Govern li agradaria que la infraestructura es fes «de cop», però va matisar que «som lluny encara de la data en què això es pogués anunciar de forma solemne i fefaent». El conseller Nadal també va fer referència al finançament de la infraestructura i va dir que «hem d’avançar encara en la definició d’instruments projectuals més directes. I quan això estigui clar, definirem el model d’explotació i finançament».