«Volem adequar els serveis de manera harmònica amb el creixement de Berga»

-La necessitat de fer aquestes àrees neix per la manca de sòl per construir habitatge. Això en el seu dia tenia sentit, però ara, en aquest moment, creiem que el que costa és trobar algú que vulgui construir habitatges. A més, a Berga s’estant fent projectes que suposaran la construcció de més de 1.500 habitatges, dels quals gairebé 300 seran de protecció oficial. Hi ha les promocions dels Pedregals, la del Torrent de Santa Eulàlia. La de Mabsa s’iniciarà a començament de l’any que ve. A més, pel que fa al pla parcial del Canal Industrial, al costat de l’ARE, ja està treballant en el projecte d’urbanització. Això vol dir que començaran les obres a final del 2009. A més hi ha les urbanitzacions de la Valldan i la de la part nord de la Rasa dels Molins. Per això no es va creure necessari fer una ARE.

-Els propietaris dels terrenys hi estan en contra?

-Totalment. Molts municipis hi estan renunciant, Vilanova i la Geltrú, Sitges o Esparreguera.

-Està sobredimensionat el parc d’habitatges de Berga?

-L’altre dia llegia que l’alcalde de Sant Cugat tenia una previsió de fer un planejament per fer créixer la ciutat fins a 200.000 habitants. Han esgotat el sòl i han quedat a 70.000. La gent, si ha de triar, segurament triarà el model de menys habitants que el de més. A Berga hem de mirar de trobar l’equilibri i no creiem necessari que es faci una ARE.

-Com volen que creixi Berga?

-Berga ha de créixer de manera sostenible, no hem de caure en la temptació de fer grans barriades de l’estil de les de l’àrea metropolitana, al contrari. La previsió de creixement ens la marca el pla urbanístic.

-La construcció de més de 1.500 habitatges els propers anys anirà en la línia d’aquest creixement harmònic?

-Els propers tres o quatre anys ens sembla que sí. Això és el que es farà a partir d’ara, però cal tenir present que també tenim altres urbanitzacions, que s’han de fer promocions que encara s’han de desenvolupar, com per exemple a la zona dels Quaranta Pilans. Estem parlant d’un parc d’habitages bastant elevat.

-L’estructura de serveis públics està preparada i dimensionada per assumir aquest creixement?

-Si parlem de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé, en pocs dies en començarem l’ampliació; si parlem de l’ambulatori, estem buscant un espai per fer-ne un de nou o millorar l’actual. Pel que fa a les escoles, hi ha diferents espais planificats en el pla urbanístic que preveuen la construcció d’infraestructures que en aquests moments farien falta, com una nova escola bressol.

-I el servei d’aigua. Vostè mateix va dir que penja d’un fil.

-S’hi està treballant i confiem que es podran materialitzar actuacions com la millora de la capacitat d’emmagatzematge, la filtració o la portada d’aigua a Queralt a curt termini. Hi ha altres serveis que no depenen de nosaltres, com per exemple incrementar la potència de llum del polígon de la Valldan. Hem demanat a Fecsa-Endesa que ens facin números.

-També hi ha problemes amb la neteja viària?

-En el seu dia es va fer una concessió per determinades zones de la ciutat. Ara l’àrea urbana ha crescut, per això és un servei que s’ha d’actualitzar i hi estem treballant amb el concessionari. La nostra idea és adequar els serveis de forma harmònica amb el creixement de Berga.

-La construcció d’habitatges de promoció pública és una assignatura pendent?

-Sí, però hem de tenir en compte que el preu de l’habitateg concertat se situa a la ratlla dels habitatges de preu llibre. Per això hi ha promotors d’algunes de les noves urbanitzacions que s’han de desenvolupar que estan parlant de reconvertir habitatge lliure en habitatge públic, perquè el preu és molt similar i té més sortida al mercat. Això va per zones i a nosaltres ens han canviat de zona, i per això ha pujat el preu de l’habitatge públic concertat.

-Què cal per superar aquesta assignatura pendent?

-A hores d’ara no se’n pot oferir però, per exemple, si el primer trimestre del 2009 comencen la urbanització de la Mabsa, allà hi van una trentena d’habitatges de protecció oficial. A més, estem fent tractes amb la Diputació perquè una part d’habitatges de la promoció de la Valldan aviat pugui anar a subhasta i es puguin construir, a part dels del Canal Industrial. En poc temps pot ser que hi hagi habitatges de protecció oficial al mercat i a disposició de la gent. A part del que s’està fent des de l’oficina que gestiona el Pla de Barris, BRG Progrés, de fer l’inventari de les cases del barri vell per fer una borsa de lloguer d’habitatges, que ja està funcionant.

-L’existència de 1.500 habitatges buits a Berga suposa un problema per al mercat de l’habitatge?

-Aquesta xifra és la que diuen les estadístiques, jo no sé si és així realment. És un problema en el sentit que, si són pisos del barri vell, això genera dèficits de manteniment.

-L’Ajuntament de Berga ha decidit penalitzar a través de l’augment de l’IBI els propietaris de pisos buits l’any 2010.

-Ara s’està fent l’inventari, però no sé si serà del tot possible. Ho estem estudiant perquè des de Contribucions ens diuen que això pot relliscar una mica en el terreny legal. Hem de mirar els altres municpis que ho apliquen com ho estan fent.

-La crisi pot ajudar a fer baixar els preus dels habitatges nous i de segona mà per facilitar l’accés a l’habitatge?

-Voldria creure que sí. El problema actual és que no es ven res, sigui al preu que sigui. La pujada va ser estratòsferica i molt de cop, d’un dia per l’altre, i ara pot ser que hi hagi una disminució, però dubto molt que baixin gaire, perquè si el preu del cost d’un habitatge és 80, difícilment el promotor baixarà d’aquest preu.

-El seu govern va anunciar temps enrere que estava fent gestions amb l’Institut Català del Sòl per comprar les cases fantasma del barri vell. Com està el tema?

-Primer hem de tancar el tema del conveni per la urbanització del carrer de l’Harmonia i després ens cuidarem d’això, es tracta d’un problema molt complex.