Aquests són els tres pobles berguedans que han d’assumir en solitari i sense ajudes la gestió i el manteniment dels accessos viaris principals als seus nuclis, que no formen part de la xarxa bàsica, comarcal o local de carreteres i que, per tant, són competència directa d’uns consistoris amb molt pocs recursos. A aquesta reivindicació hi dóna suport una proposta de modificació de la Llei de carreteres que el grup parlamentari de CiU ha presentat a la mesa del Parlament i que es debatrà cap a la primavera, segons van explicar, ahir a Berga, representants d’aquesta formació.
Els municipis esmentats han posat damunt la taula que no tenen recursos per fer front a les despeses de manteniment ordinàries (treure la neu, escampar sal, tallar l’herba, arranjar forats) que requereixen els accessos, i encara menys per a les extraordinàries, per exemple el dia que hagin de reasfaltar aquestes vies. «Els pobles petits som els últims en tot. Volem ser com tothom, ja que també tenim les mateixes obligacions i volem els mateixos drets que els altres» va dir, ahir, l’alcalde de Montclar, Josep Vilar. En el cas de Gisclareny, el 80 % del pressupost ordinari, que sol ser d’uns 50.000 euros anuals, se’n va en el manteniment dels 45 quilòmetres de camins que té el municipi, segons l’alcalde Joan Tor. D’aquests, 10 quilòmetres corresponen a l’accés principal del poble. En el cas de Castell de l’Areny, el manteniment de l’accés principal al poble no el paga el consistori: el paga directament l’alcalde Pere Massana de la seva butxaca. Massana, que és empresari, destina entre 50 i 60 jornals d’un operari que té contractat perquè faci també treballs de neteja i manteniment d’aquesta carretera. A Montclar, també s’ocupa del manteniment el seu alcalde.
