Sentir Manresa, el llibre, ja és realitat des d´aquesta setmana, i es pot trobar a les lleixes de les llibreries. Una realitat fruit de dos anys de treball i d´una voluntat: fer l´obra que l´autora volia. No és fàcil trobar editors que deixen completament en mans de l´autor la realització d´un treball d´aquestes característiques, que no és una guia, però sí que ho és, que no és un inventari, però que alguna cosa en té en el sentit que hi desfilen els principals indrets de la ciutat, els seus edificis més emblemàtics, els seus espais més coneguts; que no és un relat però que s´hi explica una història personal que es projecta sobre la ciutat i a través de la qual sabrem coses d´aquesta. En aquest sentit és mèrit de Llibres Parcir i de Zenobita Edicions haver deixat treballar Anna Vilajosana sense traves.

El lligam de Sentir Manresa, des de la primera pàgina fins a la 203, ja és explicitat en el mateix títol. L´autora ha plantejat el treball no pas des del coneixement que té de la ciutat, que el té per raons de veïnatge i d´ofici de periodista i perquè és una persona interessada en aquest «escenari», sinó des del sentiment que hom té envers les coses i les persones que estima; sentir va més enllà d´escoltar «la ciutat que ens parla»; és un estadi de transcendència.

Com que no és un llibre de quedar bé, l´autora també ens hi ensenya, i a vegades a tota pàgina, espais poc agraïts, façanes de presència embrutida, pintades al carrer, escrostonats. Aquestes propostes tenen en comú la llum que els fa creditors de figurar en el llibre i li donen un aire de joc; una llum que hi és de per se, però que el fotògraf ha de saber veure; de fet, aquest saber veure és a la base de la imatge que és digna de figurar en les pàgines d´un llibre; hom veu la fotografia i després la fa. El llibre respira a través d´aquestes propostes, d´aquests retrats d´una ciutat que és viva i, per tant, imperfecta. Manresa no és de cartró pedra, i Anna Vilajosana, que ho sap, ens l´ensenya sense postissos.

El format del llibre, que és de 21 per 22 centímetres, el fa apte per dimensionar les fotografies sense atapeir l´espai i hi dóna unes mides que el fan molt portable. Es tracta d´una obra de la qual fruiran els manresans; i els qui no ho siguin potser es llevaran de sobre això de la ciutat grisa, freda i lluny de Barcelona.