Casualitat? Potser sí, però aquest estiu, la Catalunya central s'ha convertit en un autèntic plató de cinema on durant aquest mes i l'agost hi ha, d'una manera simultània, quatre rodatges cinematogràfic alhora: Caracremada, de Lluís Galter; Bruc, de Daniel Benmayor; El provador de coses, d'Oriol Ferrer, i Pa negre, d'Agustí Villaronga. Què tenen en comú? Que són produccions catalanes, totes amb protagonistes de renom i que una part dels extres són d'aquestes comarques.

La peculiaritat és que els paratges de la Catalunya central no serveixen de simples localitzacions, sinó que els paisatges tenen valor en ells mateixos en un intent de recrear les històries que han ocorregut en els seus escenaris originals. És el cas de Caracremada, protagonitzada per l'actor Lluís Soler, que utilitza els mateixos boscos del Bages i el Berguedà en què el maqui Ramon Vila va viure. El director, Lluís Galter, va explicar, precisament, l'interès de mantenir els llocs on la història havia passat realment, "però sense reconstruir els espais, deixant-los tal com són ara, com han evolucionat amb pas del temps". Així, la mort del maqui, l'any 1963, es va recrear a la Creu del Perelló, davant una masia ara ensorrada.

Bruc, dirigida per Daniel Benmayor (Paintball), és el projecte més ambiciós dels quatre que s'estan duent a terme. Benmayor ha apostat per narrar la llegenda del timbaler del Bruc, que va fer fugir les tropes napoleòniques l'any 1808. El timbaler serà el popular Juan José Ballesta (El Bola, Siete Vírgenes), que ha après a parlar català expressament per a l'ocasió. A principi de mes l'equip rodava a les coves del Salnitre de Collbató, i, posteriorment, i en un hermètic silenci, als voltants de la muntanya de Montserrat. Aquí, novament, l'escenari és part de la història.

L'únic dels quatre rodatges que se situa en el temps actual és El provador de coses, que té com a teló de fons la Passió d'Esparreguera i la muntanya de Montserrat. El projecte està concebut específicament pensant en la ciutat i al seu entorn, "un espai amb més cotxes que persones; territoris que es moren al costat d'altres que no paren de créixer", subratlla el director del film, Oriol Ferrer.

Finalment, dilluns es va començar a rodar Pa negre, que s'inspira en la novel·la homònima d'Emili Teixidor, la filmació de la qual s'allargarà fins al setembre. La dirigeix Agustí Villaronga amb un repartiment de luxe que encapçalen Roger Casamajor, Sergi López, Eduard Fernández, Mercè Arànega i Lluïsa Castells. En aquest cas, l'acció se situa a Osona, però la colònia Vidal, al Berguedà, i el Puig de la Balma, a Mura, seran altres de les localitzacions en un intent de recrear els espais rurals de la postguerra.

paisatges a la pantalla gran Els escenaris de la Catalunya central són protagonistes de diversos rodatges.Filmació de Caracremada a la Creu del Perelló.El puig de la Balma serà un dels espais de la pel·lícula Pa negre.Un moment de la gravació de la cinta El provador de coses, a Esparreguera.Els camions del rodatge de Bruc davant les coves del Salnitre de Collbató.L'actor Juan José Ballesta encarnarà el timbaler del Bruc.Sergi López forma part del repartiment de Pa negre juntament amb Mercè Arànega i Eduard Fernández, entre altres.

Lluís Soler protagonitza el film sobre el maqui berguedà Caracremada per la seva semblança física

Linear, la pel·lícula que acompanya el darrer àlbum del grup irlandès U2, simula un viatge per tot l'estat espanyol, tot i que utilitza imatges del Berguedà i del Solsonès. Paratges com Pedraforca, Coll de Pal, l'embassament de la Llosa del Cavall, la serra de Busa i la cantina de Llinars. El film es va enregistrar ara fa un any. El març del 2007, la Seu de Manresa va ser l'escenari del rodatge del film El Greco, d'Iannis Smaragdis. En aquest cas, també, la basílica manresana va simular ser la catedral de Madrid i de Toledo. Dos dels escenaris més recurrents els darrers temps han estat Cal Vidal (Elles et moi) i Cardona (Últimos días del mundo).

Tot i que havia fet els Pastorets, Laia Cubilles (Berga, 1983) va estudiar enginyeria informàtica en el moment en què va escollir el seu futur. El darrer any de carrera va compaginar la informàtica amb estudis teatrals. Ara es dedica als ordinadors, però també estudia interpretació i cant, té una companyia pròpia (AteatrA) i col·labora en curtmetratges. Sembla que els seus dos mons s'han unit, i ha estat precisament gràcies a les noves tecnologies que ha aconseguit un paper, presentant-se al càsting on-line d'El provador de coses. Cubilles ha estat la participant més votada, amb gairebé 500 vots a favor seu.

Què es necessita per fer un càsting on-line?

La veritat és que limita, no tothom pot accedir a tot el que fa falta: has de tenir una càmera, després s'ha d'editar el vídeo i, finalment, penjar-lo a Internet. Sí que les noves tecnologies cada cop estan més esteses, però hi ha gent que no les té a l'abast. A més a més, amb un vídeo al Youtube no es pot valorar del tot el treball d'un actor. Els ulls i la cara són molt importants, la part que expressa més, i si no hi ha una bona resolució tot això no s'aprecia! Però també he de dir que trobo molt bé que es facin aquestes noves iniciatives, que hi hagi propostes noves com aquest càsting on-line.

Com es va assabentar que es convocava?

Vaig veure el cartell a l'escola d'interpretació on estudio teatre i em vaig animar. Vam gravar el vídeo a Berga, el meu xicot m'hi va ajudar.

Hi havia un bon nivell entre les candidates?

Home, hi havia de tot, noies que ho feien molt bé i unes altres que no tant. Jo no sabia gaire quines possibilitats tenia, perquè en aquests càstings audiovisuals normalment es busca un perfil molt específic. Finalment, no em van seleccionar, però estic molt contenta d'haver aconseguit un paper a través de la votació popular.

Com va reaccionar en saber-ho?

No m'ho acabava de creure. Sí que sabia que l'actriu més votada tindria un paper i que les votacions ja s'havien tancat, però no va ser fins que em van trucar que vaig veure que anava de debò.

Tenia gairebé 500 vots. Va fer una mica de campanya?

Sí, vaig demanar a la gent que em votés a través del Facebook, el Messenger... A través d'Internet, la gent que em coneix em va donar un cop de mà. Les noves tecnologies m'han ajudat!

Quin paper interpreta a la pel·lícula?

Em dic Sara, i faig d'infermera en un psiquiàtric. Però no en sé gran cosa més, encara no tinc el guió perquè hi ha escenes que es reescriuen, i no començo a rodar fins al 3 d'agost. Vaig anar a Esparreguera per parlar amb el director i estic en contacte amb la gent de producció. També m'han dit que el rodatge es podria endarrerir...

Coneixia Esparreguera abans del càsting?

Sabia que s'hi feia la Passió, tot i que no hi he anat mai. Només he anat a la d'Olesa, un amic meu hi fa el paper de Jesús.

On li agradaria arribar en el món de la interpretació?

No tinc un objectiu en concret, m'agraden el teatre, la televisió i el cinema. Simplement, m'agradaria poder arribar a dir que sóc actriu professional.

De moment, sortirà en una pel·lícula professional.

La iniciativa està molt bé per a la gent que, com jo, ara comença. S'agraeix molt que es faci un esforç per trobar cares noves, perquè a vegades sembla que els actors són sempre els mateixos. El film també disposa d'actors amateurs de la Passió, i trobo que així es dóna una oportunitat a gent que s'ha mogut durant molt de temps en el teatre per a aficionats. Ells també poden ser bons!

Amb qui anirà a veure el film?

Suposo que amb la meva família o els amics... Tampoc no sé si a Barcelona o a Berga... Tinc ganes de veure'm, però una altra cosa és que després m'agradi!