La Setmana Tràgica com un enfrontament entre "dues maneres d'entendre la vida, la societat, la ciència i, fins i tot, la guerra" és la premissa amb què la historiadora Dolors Marín afronta el relat de la Setmana Tràgica. D'una banda, la burgesia, l'església i la monarquia en favor de la industrialització; de l'altra, les classes mitjanes i populars que cercaven el camí del coneixement. Marín apunta a la constant descomposició de l'església en els anys previs a la revolta, i s'afegeix a la tasca de recuperar de l'oblit la tasca de Ferrer i Guàrdia i les persones que van donar-li suport en el seu projecte escolar reformador.
