Atenta sempre a qualsevol efemèride, la indústria editorial saluda el centenari del fets de l'anomenada Setmana Tràgica amb unes quantes novetats i diverses reedicions. L'oferta inclou tant els treballs de divulgació adreçats al gran públic com la recuperació de monografies antigues i algunes novel·les ambientades en aquell convuls estiu del 1909.

Entre els llibres que ja han sortit a la venda destaquen quatre títols que fan l'esforç de síntesi necessari per apropar els esdeveniments històrics de la Setmana Tràgica a la ciutadania: Set dies de fúria.Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909) (Columna), de l'escriptor igualadí Antoni Dalmau; La Setmana Tràgica de Barcelona (1909) (Cossetània), d'Alèxia Domínguez; La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (La Esfera de los Libros), de Dolors Marín; i La Setmana Tràgica (Pòrtic), de David Martínez. També s'ha de ressenyar un volum escrit per diferents autors, entre els quals la historiadora manresana Gemma Rubí: La Semana Trágica de Cataluña (Nabla Ed.), coordinat per Antonio Moliner.

Josep Benet va publicar l'any 1963 Maragall i la Setmana Tràgica (Edicions 62), un assaig que ha esdevingut un referent sobre el posicionament del poeta en els fets de l'estiu del 1909. Relacionat amb aquest mateix tema, dos títols més ja són a les llibreries: La Setmana Tràgica. Tres articles de Joan Maragall (Ed. Claret), coordinat per Hilari Raguer; i La Setmana Tràgica. Tres articles (Fragmenta), de Joan Maragall, amb edició d'Ignasi Moreta. Un altre clàssic del tema que ara ha vist novament la llum és La Semana Trágica. Estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España (1898-1912) (Ediciones B), de Joan Connely Ullman, que Ariel va publicar el 1972, quatre anys després que aparegués a l'editorial de la Universitat de Harvard.

Una de les figures més estudiades de l'època és Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l'Escola Moderna que va ser escollit com a cap de turc de la repressió de la Setmana Tràgica i va ser afusellat el 13 d'octubre del 1909. En un extens volum, ¿Quién mató a Ferrer i Guàrdia? (Aguilar), Francisco Bergasa explica la farsa de judici que el va condemnar a mort. En clau de novel·la, a De Humanidad y polilla (Anagrama), Julián Granado traça un retrat del personatge a través de la mirada de la seva filla, Sol Ferrer, que va arribar a escriure dues biografies del seu pare.

En el terreny de la ficció, han aparegut dues novel·les que tracten els fets de fa un segle: Barcelona tràgica (Ara Llibres), d'Andreu Martín, i El silenci dels claustres (Destino), d'Alicia Giménez Bartlett. També es pot recuperar una novel·la editada pel segell manresà Angle Editorial, Foc latent, de la sabadellenca Lluïsa Forrellad, que va sortir publicat el 2006.

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona manté oberta fins al proper mes de gener l'exposició 1909. Fotografia, ciutat i conflicte, una part de la qual és dedicada als fets de la Setmana Tràgica. La mostra, algunes imatges de la qual van ser preses en el seu moment pel solsoní Adolf Mas, se centra en la configuració social i urbana de la ciutat de Barcelona en el primer quart del segle XX i la representació que en van fer els fotògrafs de l'època.