Un activista arrelat al territori i defensor de la llengua i cultura catalanes

Recordat per la seva tasca cultural i la seva militància política, Marcel·lí Llobet va néixer a la colònia Valls el 19 de gener del 1930. Va participar en la fundació a Manresa de CDC i va tenir diverses responsabilitats en el comitè local i comarcal, formant part del Consell Nacional i de la candidatura per a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Amb l'empresonament de Jordi Pujol va participar en la campanya de pintades a les carreteres "Pujol-Catalunya". A l'Ajuntament de Manresa va ser regidor des del 1983 fins al 1995, amb dues legislatures al govern i una a l'oposició. Va ser primer tinent d'alcalde del 1991 al 1995 i regidor de Cultura i Participació ciutadana durant vuit anys.

Durant la seva etapa davant del govern de la ciutat, va impulsar i participar en diverses iniciatives ciutadanes com el centenari de les Bases de Manresa, la fundació Mestres Cabanes i l'adquisició del Casino i del Kursaal. També va ajudar a la creació de la Gran Festa de la Cultura Popular -reconvertida anys més tard en la Fira Mediterrània- i el consorci de normalització lingüística. Llobet va canviar el model de comissió ciutadana per a la festa major, va incentivar la iniciativa del món associatiu i va encetar la cooperació en la gestió d'equipaments municipals.

Igualment, Llobet, profundament arrelat al territori, va engegar el projecte de la Llibreria Símbol per fomentar la difusió de llibres en català i va participar en la creació de l'escola Flama. Va ser president de l'Agrupació Cultural del Bages,antiga Agrupació Manresana de Folklore, durant sis anys. És en aquest moment en què entra a formar part de la fundació de CC (Cristians de Catalunya). Llobet també va organitzar activitats com la Fira del Llibre Català per Nadal i en la promoció de subscripcions de revistes en català.

Marcel·lí Llobet, antifranquista de primera hora i regidor de Cultura a Manresa durant els dos mandats de CiU, va morir ahir a Manresa als 79 anys, després d'una llarga malaltia. El nom de Llobet quedarà indestriablement lligat a la històrica llibreria Símbol, focus de catalanisme a la Manresa de la dictadura, i a la renovació dels equipaments culturals que la capital del Bages ha viscut durant les tres darreres dècades. Persona de caràcter bonhomiós i sempre de tarannà conciliador, va participar en totes les iniciatives de vocació catalanista que es van forjar al Bages des dels anys cinquanta fins que es va retirar a un segon pla a partir dels anys noranta. Va passar per nombroses entitats i és recordat per tothom qui hi va tenir relació, inclosos els seus adversaris, com una persona sincerament consagrada al país i a la seva cultura. El funeral de Marcel·lí Llobet tindrà lloc demà, diumenge, a les 10 del matí, a la sala Montserrat de Fontanova de Fontanet i Sunyer de Manresa

Llobet, a qui s'havia diagnosticat un càncer, ha mort a l'hospital de Sant Andreu de Manresa. Fa un parell d'anys va celebrar les noces d'or amb la seva esposa, Encarnació Mercadé Esteve. Llobet tenia sis fills: Jordi, Pere, Montse, Toni, Imma i Marcel·lí; i set néts. L'exregidor vivia, actualment, a la seva residència de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà.

Les reaccions de les persones a qui ahir va poder consultar apressadament aquest diari coincidien de forma unànime a destacar el seu profund catalanisme i la seva voluntat de diàleg dins i fora del seu partit, CDC, del qual va ser un dels fundadors. L'exalcalde de Manresa Juli Sanclimens (CiU), amb qui va coincidir durant el seu mandat, va explicar que "coneixia el Marcel·lí des que teníem 17 anys. Hem estat companys tota la vida"; i va destacar, dels anys que van governar a Manresa, que "el tenia com a home de confiança. Tenia una empenta extraordinària". Sanclimens va recordar que Llobet "va impulsar el Casino i Kursaal" i va assenyalar que, durant l'època com a regidor de Cultura, Llobet "tenia moltes ganes de treballar, però, malauradament, en aquella època no teníem diners i la cultura va ser una de les grans perjudicades". Sanclimens recorda que en una de les darreres converses que havia mantingut amb Llobet, aquest li havia dit bromejant que "la mitjana de vida al país és de 76 anys i mira, jo ja els he passat. No em puc queixar".

Joan Barbé, que va coincidir amb Llobet quan era president de l'Associació Cultural del Bages, ha assenyalat que com a polític "era molt dialogant i va tenir una influència molt important pel desenvolupament de la política cultural de Manresa". Per a Barbé, Llobet "era molt revolucionari per l'època, i tenia una dimensió humana molt important, com a pocs polítics he conegut". Toni Navarro, director general de l'Esbart Manresa, va posar l'accent en "la gran empenta" que Marcel·lí Llobet "va donar a l'Associació Cultural del Bages" i com, als anys cinquanta, "va promocionar el local social que encara tenim ara".

També Ramon Fontdevila (ERC), que el va rellevar com a regidor de Cultura, ha posat en valor "la proximitat de Llobet. Era una persona molt accessible, que va fer una gran feina en l'associacionisme i la cultura popular manresana". L'actual regidor de Cultura de Manresa, Ignasi Perramon, va explicar que recorda Marcel·lí Llobet com una persona "que defensava i promocionava la cultura catalana. Era honest, de conviccions fortes, sobretot en el tema catalanista, i era conseqüent".

Per a Alexis Serra, actual president del grup municipal de CiU a Manresa, el fundador de la llibreria Símbol "és un referent, no només de Convergència, del món del catalanisme polític i cultural". Serra va declarar que Llobet "no només va ser un regidor de Cultura, sinó que era una persona amiga dels seus amics. Crec que tenia moltes coses en comú amb Jordi Pujol. Sempre pensaven en Catalunya".

Fina Sitjes, gestora cultural, va ser tècnica de Cultura a Manresa amb Llobet de regidor. Ahir en destacava que, "per damunt de tot, era una molt bona persona. No perdia mai la calma i li agradava dialogar". També "que no era gens sectari". Sitjes parlava des de Sant Julià de Cerdanyola, poble on Llobet va anar a viure als 75 anys. "Era el seu refugi". Marià Muñoz, president de la residència d'avis de la Sagrada Família, va presidir el M'am, entitat impulsada per Llobet per organitzar la Festa Major de Manresa els anys 1988 i 1989. Ahir recordava que "va fer possible una democràcia participativa".