Entre els actors que ahir eren sobre l'escenari a Sant Feliu Sasserra hi havia Miki Espuma, membre i fundador de la Fura dels Baus, que va explicar el perquè de l'espectacle i el seu contingut que connecta amb l'essència de la companyia.

Preteneu retornar als orígens?

Sí, perquè avui mateix, entre el públic, hi havia molta gent que ens va veure néixer i ens ha seguit tots aquests anys, però hi ha una generació que ha nascut amb la Fura dels Baus ja consolidada. És a dir, que han nascut veient el nostre llenguatge, però no saben d'on ve, i amb aquest espectacle pretenem retrocedir en el temps, explicar els nostres orígens. Per això el muntatge s'inicia amb una breu introducció a la nostra història com a companyia.

Què voleu explicar destrossant un cotxe?

És evident que no som una companyia teatral figurativa, sinó que transmetem conceptes a partir de metàfores i simbolismes. Sobretot el que volem és expressar una idea molt oberta, que cada persona pugui treure una conclusió. Hi ha qui ho vincula a una crítica al sistema, d'altres ho veuen com una escultura. En termes culinaris de Ferran Adrià, ho podríem definir com una deconstrucció, més que com una destrucció...

És difícil que agradi a tothom...

És una forma de representar que divideix la gent, crea sensacions diverses i som conscients que no agradem a tothom. Però avui, aquí a Sant Feliu Sasserra, tinc la sensació que en general hem agradat. Perquè quan al públic no li agrada el que fas, l'espectacle no tira endavant, i avui l'hem tirat endavant. Hi ha hagut complicitat.

Ha encaixat molt bé amb la festa de les bruixes de Sant Feliu...

Totalment. L'espectacle expressa el pas d'un temps passat, com l'atàvica festa de Sant Feliu Sasserra, al procés industrial. És a dir, hem donat un sentit industrial a aquesta festa de màgia i passat. Ens agrada treballar amb la base tradicional antiga, creant els nostres propis rituals i unint la tradició amb la transformació: trenquem la tradició utilitzant els elements de la pròpia tradició.

El cotxe que heu destrossat, de quina marca era?

La marca no importa... o bé, a vegades sí. Una vegada vam representar el muntatge a Varsòvia, i el cotxe que destrossàvem era rus, sense cap doble intenció. Els ciutadans polonesos tenien un odi encès contra els russos, i van acabar tots ajudant-nos a destrossar el cotxe, que representava Rússia.

Fa trenta anys que la Fura dels Baus es mou pels escenaris catalans i, inevitablement, hi ha una generació de joves que coneix el seu llenguatge però no sap d'on ve. Per explicar la gènesi d'aquesta manera d'entendre el teatre, la companyia va començar dissabte a Sant Feliu Sasserra un espectacle de nom apropiat, Orígens, que girarà per diferents pobles de la Catalunya central.

L'espectacle, que incloïa la recuperació d'una part de l'espectacle Accions, de tall transgressor, incloïa també una clara intervenció pedagògica. Amb la plaça del poble plena a vessar, amb gent als balcons o enfilats a parets i murs, Pere Tantinyà, director de l'espectacle, va començar explicant els orígens de la companyia, tot recordant que des del 1979 La Fura dels Baus ha portat a escena espectacles que han creat un llenguatge nou, com el mateix Accions, representat el 1984.

La part del muntatge que dissabte van representar a Sant Feliu Sasserra resumeix bé aquest "llenguatge furero", transgressor i obert a la imaginació del públic, trencador amb totes les convencions i que no deixa indiferent ningú. Tampoc no ho va fer amb el públic de Sant Feliu Sasserra, que va contemplar embadalit com tres membres de la companyia trinxaven literalment un Seat Ibiza vermell.

Amb l'ajuda de destrals, i envoltats d'una atmosfera macabra i misteriosa, els trinxadors del vehicle van fer bo l'esperit fúnebre de la Nit de les Bruixes del municipi en la nit de Tots Sants (vegeu més informació a la pàgina 6). No en va quedar més que la carrosseria, del cotxe, i no del tot sencera: el Seat Ibiza inicial va acabar sent un descapotable sense seients.

Els artífexs de l'acció eren ajudats per dos membres de la companyia que, sobre un escenari, acompanyaven la música adient per la destrossa amb una batucada, colpejant diferents elements metàl·lics com uns grans bidons. Quan l'acció va ser completada, l'espectacle Orígens va oferir la tercera i darrera part, que culminava a l'engròs l'estridència del que acabaven de presenciar els assistents. Un espectacle de pirotècnia que va començar amb guspires de foc sobrevolant el cap d'alguns dels presents entre el públic, va continuar amb alguns petards que s'enlairaven al cel de Sant Feliu, i va acabar amb una gran traca final que va ensordir el públic per uns instants. I amb el silenci posterior van aparèixer els aplaudiments d'un públic que no va restar indiferent a l'espectacle però que va mostrar complicitat amb la Fura en tot moment.