L'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, pare de l'estructuralisme i un dels grans pensadors del segle XX, va morir dissabte passat, segons va informar ahir l'editorial Plon, sense voler oferir més detalls sobre les causes de la mort i el lloc. Lévi-Strauss, que hauria fet 101 anys el dia 28 de novembre, va influir decisivament en la filosofia, la sociologia, la història i la teoria de la literatura. Nascut a Brussel·les el 1908, l'autor de Tristes tròpics-considerat un text fonamental de l'etnologia contemporània- va treballar en el Collège de France des del 1959 fins a la jubilació el 1982. Al llarg de la seva carrera va aconseguir una gran popularitat, a més del reconeixement acadèmic.

Fill intel·lectual d'Émile Durkheim i de Marcel Mauss, i interessat per l'obra de Karl Marx, per la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la lingüística de Ferdinand de Saussure i Roman Jakobson, i el formalisme de Vladimir Propp, a més a més va ser un apassionat de la música, la geologia, la botànica i l'astronomia.

Les aportacions més decisives del treball de Lévi-Strauss es poden resumir en tres grans temes: la teoria de l'aliança, els processos mentals del coneixement humà i l'estructura dels mites.

Va transformar l'etnologia contemporània i va elaborar un mètode original, unint el mètode estructural i l'aportació de la psicoanàlisi per interpretar els mites, descobrir els grans sistemes de pensament i explicar el funcionament social.

Doctor honoris causa de més d'una dotzena d'universitats, el 1966 va rebre la medalla d'or i el premi de la Fundació Viking, atorgat pel vot internacional de la professió etnològica; i el 1967 va aconseguir la medalla d'or del Centre Nacional d'Investigació Científica de França. El 30 de març del 2005 va ser guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, que li va fer lliurament a París el llavors President de la Generalitat, Pasqual Maragall, el 13 de maig d'aquell any. El 28 de novembre del 2008, amb motiu del seu centenari, va rebre l'homenatge del món de la cultura i la ministra francesa amb una placa en el seu honor al museu Quai Branly de París. El seu centenari va impulsar la reedició en castellà de la visió d'Octavi Paz sobre la seva obra.