"El temps ens ha donat la raó en l'aposta que fem pels telefilms"

El primer que sempre penso és: "i aquest any, què?" una pregunta que em faig des del vessant de continguts, el vessant econòmic, etc. Cada any, tot i que l'experiència ajuda, és un començar de nou. Tot l'equip que organitzem el Zoom tenim l'ambició de créixer, de millorar, i d'oferir un festival amb continguts i convidats engrescadors. Per això encaminem el festival cap a la ficció televisi-va, apostant clarament cap a Europa.

Alguna part d'aquest projecte inicial ha quedat condicionada per la crisi econòmica? Ha tingut molts maldecaps l'organització a causa de la conjuntura actual?

És evident que la crisi econòmica condiciona el futur. Per sort, aquest any les institucions ens han donat de nou el seu suport econòmic, i a més a més el teixit empresarial d'Igualada i comarca, gràcies a la campanya d'"apadrinar el Zoom", ha respost positivament i ens ha permès mantenir el pressupost del festival a pesar de la crisi.

De les presències d'actors i actrius, quina li fa especial il·lusió?

La il·lusió no ve donada tant per un nom com per la confirmació dels que hi parlem perquè vin- guin. El millor és veure com tots responen positivament al festival i, si la seva agenda ho permet, tenen ganes de venir a Igualada. Cada dia miro la llista de confirmats, i m'il·lusiono quan veig que creix amb nous convidats.

L'orientació del Zoom cap als telefilms està perfectament definida?

Sí. És una aposta que vam fer des del primer any, i que crec que el temps ens ha donat la raó. Cada cop hi ha més festivals que incorporen els telefilms a la seva programació.

Tot i que els actors del nostre país, i també a nivell estatal, estan reconeguts, les produccions a nivell de sèries i minisèries semblen encallades, i estan triomfant arguments més esquemàtics. Crear una sèrie com "Porca Misèria" pot deixar d'estar a l'abast de les produccions d'aquí?

No crec que estiguin encallades. Sí que és veritat que el pressupost pot condicionar la posada en marxa de sèries més ambicioses, però quan hi ha qualitat i l'espectador respon, les televisions hi aposten. Sèries com Cuéntame en són un exemple.

Els telefilms estatals tenen alguna etiqueta? I els catalans?

No crec que tinguin etiquetes. Sí que és veritat que la línia que segueixen és de temàtica molt social, amb problemàtiques actuals, i potser últimament amb una aposta clara (sobretot a Espanya) per fets de la història recent (cop d'estat Tejero, corrupció a Coslada,

terrorisme...)

Els productes que vénen al Zoom són del nord d'Europa i ofereixen arguments densos, alguns amb molta significació social i realista; en canvi, l'assortiment de telefilms dels autors catalans no està quedant molt cenyit al costumisme i a la comèdia lleugera? És una tradició o és la manca de mitjans?

Jo no diria que és per tradició, però sí que la manca de mitjans condiciona. Els pressupostos que mouen les produccions europees són molt superiors als que es mouen a Catalunya. I això afecta la producció, les històries que es plantegen. Tot i així, crec que des de les televisions (públiques sobretot) es fan esforços per millorar la qualitat dels films.