Elena Ledda (Selargius, Sardenya, 1959) actuarà avui a les 9 del vespre a la Sala Gran del teatre Kursaal, en un dels grans concerts de la presenta edició de la Mediterrània.

Quina és la realitat de la música mediterrània a Sardenya?

Hi ha molt bons músics, i molts s'ocupen de la música sarda, amb bons resultats i gran resposta del públic. La regió de Sardenya és una regió amb un estatut especial, i per això atén molt el seu propi patrimoni cultural... però no n'hi ha prou contra la violència de la globalització.

Quin repertori ens oferirà en la fira Mediterrània?

Portaré un espectacle que repassa diversos temes dls treballs discogràfics Maremannu, Amargura i Rosa Resolza, proposo un recorregut sonor que travessa la tradició i la modernitat.

Quins músics i quina formació instrumental l'acompanyaran

A l'escenari amb mi hi serà la formació imprescindible, integrada per Mauro Palmas (mandola), des de sempre company dels meus viatges, Silvano Lobina (baix), Simonetta Soro (veu), Marcello Peghin (guitarra) i Andrea Ruggeri (bateria).

En el seu treball amb la música tradicional, quin espai li concedeix a allò contemporani?

Jo estimo la tradició i la respecto. Però sóc una dona d'aquest temps, una cantant popular. Vull cantar al meu poble d'ahir, però sobretot al d'avui. Amb la música i la literatura es pot conèixer millor la nostra terra i la nostra cultura, però també visc la contemporaneïtat amb gran normalitat.

Vostè canta en llengua sarda: quins avantatges i quins inconvenients li causa això?

Cap avantatge i cap inconvenient. Canto en sard perquè és la meva llengua.

Sovint, des de les esferes política i cultural es parla molt del Mediterrani com un espai per a l'intercanvi i la pau. Malgrat això, no descobrim res de nou si diem que aquest és un territori ampli amb realitats polítiques, socials i culturals amb profundes diferències entre elles i amb no pocs conflictes. En els seus viatges i col·laboracions amb altres artistes, què s'ha trobat?

Malgrat totes les llegendes sobre el món dels artistes, si tinguéssim la possibilitat de decidir, molts dels problemes no existirien. El llenguatge de l'art és universal, no coneix barreres ni fronteres.

Vostè és una cantant internacionalment reconeguda pel seu treball en el camp de les músiques del món. Té intenció d'endinsar-se en altres territoris o de tornar a la música clàssica per la seva veu de soprano?

No, no ho crec adequat. Jo vaig fer la meva tria artística i de vida fa molts anys, quan vaig acabar els estudis clàssics al conservatori. La vida i la música popular, amb breus incursions extemporànies a la música medieval, del renaixement i barroca.

En aquesta edició de la fira, un dels temes principals és la veu femenina, amb la presència a Manresa de cantants que tenen els seus propis projectes. Creu que hi ha una especificitat femenina en la cançó mediterrània?

Absolutament sí, la Mediterrània és dona! Provinc d'una cultura matriarcal, no puc pensar altrament.