"Quin fred que passaran!" era el comentari que se sentia més al voltant de la Banda del Surdo, que feia un petit escalfament abans de posar-se a tocar a dos quarts de set de la tarda. Després dels primers ritmes, però, ja no hi havia dubte que amb la seva energia no només s'escalfarien ells, sinó també l'ambient. Un clima que va pujar de temperatura quan Carles Santos va sortir a l'escenari del Kursaal en l'espectacle Sis tenores i un senyor, acompanyat del sextet de Jordi Molina en un reeixit espectacle inaugural.

La banda (que curiosament no figurava a la graella del programa de mà de la fira) partia de la Plana de l'Om, on una cinquantena de persones els aplaudia amb entusiasme. Els onze percussionistes i les dues xanqueres, perfectament coreografiats, van animar el públic al llarg del recorregut, que va anar augmentant en nombre i participació progressivament. Abans d'anar cap al passeig de Pere III, però, la banda va entrar dins la sala d'exposicions de la Plana de l'Om, on es pot visitar fins diumenge la mostra Instruments de la Mediterrània, convidant el públic a afegir-se'hi. I just quan sortien, el conseller Joan Manuel Tresserras se'ls va unir després de baixar d'un cotxe negre envoltat de policies i saludar les autoritats.

Tot seguit, artistes, autoritats i públic passaven pel carrer del Born i un Passeig en obres. Un dels membres de la banda, divertit, feia sonar les tanques que envolten els forats amb les seves baquetes. Finalment, feien aturada al Casino. Allí hi havia dues opcions: la primera era seguir polítics i responsables de la fira cap a l'interior del Casino, per escoltar els parlaments de la inauguració de l'exposició Les veus de la Mediterrània, una producció del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Allí, els assistents van poder fer les primeres proves en una mostra que destaca per la seva interactivitat. Durant els propers dies de fira, hi ha diverses visites guiades en la programació.

Els qui havien escollit la segona i eren a fora seguint la festa amb la Banda del Surdo, que repetia temes davant la llargada dels parlaments. Els seus oients combatien el fred movent-se, impacients.

I després, el trajecte continuava cap a una tercera exposició, però com que ja eren pràcticament les 8, el seguici va passar de llarg de Bestiari Festiu Europeu, un centenar de fotografies d'època de dracs i àligues, instal·lada al Passeig. El final de festa va ser davant el Kursaal, on estava a punt de començar l'acte inaugural. Els seguidors de la cercavila s'ajuntaven als qui arribaven al teatre. En unes taules hi havia picapoll per a tothom. La banda anava tocant i aconseguia que els assistents s'ajupissin i cantessin amb ells. A fora del Kursaal, però, la festa no s'havia acabat, i reculant uns metres es podia escoltar Le Bus Rouge, un grup de Lió més melòdic que el Surdo, on diversos instruments de vent i percussió envolten el so d'un oboè del Llenguadoc.