Damunt la taula de l'escriptor Jordi Coca, com deixades caure, hi ha unes fotografies de la vedet Christa Leem, l'artista homenatjada en la seva novel·la La nit de les papallones, que l'autor considera un "referent històric" del music-hall a l'Espanya de la Transició. Guanyador amb aquesta obra de l'últim premi Sant Joan, que concedeix Caixa Sabadell, Coca va aquests dies acompanyat per diverses imatges de l'artista, que va morir el 2004, i s'encarrega d'explicar a qui vulgui escoltar-lo que encara que el seu relat es basa en la peripècia vital i professional de qui va ser una professional de l'striptease, no ha construït una biografia d'ella.
Coca remarca que ell no és periodista, sinó novel·lista, i que, quan es va posar davant la pàgina en blanc, volia "tenir total llibertat per construir una història que, encara que gira al voltant d'uns fets reals, té uns protagonistes que no ho són". La narració, que acaba de publicar Edicions 62, se centra en el personatge de Carla, un ésser autènticament lliure en la Barcelona grisa dels primers setanta, d'aparició fulgurant als escenaris i descoberta per un fosc periodista.
L'autor barceloní explica que va començar a treballar en la novel·la per "culpa" de Rosa Regàs, després que aquesta, fa més d'una dècada, li encarregués un text de tema lliure relacionat amb la capital catalana i ell n'hi va lliurar un en què descrivia el que coneixia del popular teatre d'El Molino. Els seus coneixements del lloc, agrega, són deguts, en part, a un projecte editorial de mitjan setanta que no va reeixir, juntament amb Joan Castells i el fotògraf Joan Fontcuberta i que els va tenir moltes hores al local. "Sempre vaig pensar que aquell text que em va demanar Regàs podia esdevenir una novel·la i fa un temps vaig començar a donar-hi forma i a trobar el to, en part, a través del personatge del periodista-narrador que permet veure l'evolució de Carla cap a la caiguda". Tornant a la Christa real, l'escriptor reconeix que no la va conèixer tan bé com el seu periodista-narrador, però va ser algú que el va impactar des del primer moment perquè "no només es despullava, sinó que ensenyava la seva vulnerabilitat".
Segons ell, Christa Leem "va fer quelcom que trencava totes les convencions del music-halla Espanya". El personatge de Carla, precisament, l'ha mostrat com "un ésser vulnerable que acaba pagant els plats trencats d'un determinat moment històric". Preguntat pel llegat que ha deixat l'artista, Coca sosté que "aparentment no queda res d'ella, perquè el món del music-hallcontinua sent com era abans de la seva aparició i, tot i això, crec que és un referent històric en aquest àmbit, hi ocupa un lloc central i hi ha en aquest país un abans i un després d'ella".
La novel·la no toca de prop la decadència de l'actriu ni la seva relació amb les drogues. Coca no pot evitar escriure que es tracta d'"una altra meravellosa papallona blanca amb pols daurat a les ales, que morirà cremada". Malgrat que els protagonistes principals no són reals, sí que n'hi surten que ho són, com la senyora Fernanda del Molino i les artistes la Maña, la Bella Dorita, Merche Mar i Joan Estrada, un dels millors amics de la vedet, a qui Coca va deixar llegir la primera versió de la novel·la
