Vol. 1. Així de senzill és el títol del primer disc que els manresans Projecte Bu acaben de treure del forn. «Es diu Volum 1 perquè comencem a partir d´aquí, i de mica en mica, si la cosa continua, anirem catalogant tot el que fem», explica Miquel Coll, cantant i ànima del grup. El trio format per Miquel Coll (veu i guitarra), Ferran Tomàs (baixista i veus) i Òscar Calvo (bateria i samplers) presenta el seu primer llarga durada, compost de 13 temes, aquesta nit a El Sielu.

El disc s´ha estat gravant des del mes de febrer a l´estudi Music8 de Manresa i a Torelló, a l´estudi d´Enric Carbonell. La producció ha anat a càrrec del mateix Miquel Coll i de Juanjo Muñoz. «Si la història es queda aquí, bé. Si d´aquí a sis anys encara estem tocant i traiem el volum sis, doncs fantàstic», afirma Coll. Encara que ja tinguin disc, Projecte Bu no ha deixat de ser «un projecte personal d´allò que vull fer, del que tinc ganes de fer», afirma Coll.

La banda va començar a treballar en el disc a partir de 30 temes, dels quals en van seleccionar uns 16 depenent com sonaven a l´estudi. «Hem intentat transmetre el so del nostre directe, encara que a l´estudi no tenim tanta canya. Tot i això, el so és provocador, saturat». Projecte Bu no té por del soroll. «Hi ha moments del disc que sonen desafinats, jo no canto bé, però és buscat». La veu es trenca i té so de megàfon, tal com es fa explícit a la contraportada del disc, on hi ha un nen amb l´aparell. «La distorsió de les guitarres va començar quan els qui les tocaven apujaven el volum fins que el so se saturava i l´amplificador no donava per a més. La distorsió era un símbol de rebel·lia, de dir ´vull cridar´.

Nosaltres agafem aquest mateix concepte i l´apliquem a la veu: la passem per un megàfon fins que no es pot ampliar més, es trenca i se satura». I és clar, aquest tipus de so no agrada a tothom. «Ja sabem que molestem gent d´unes altres generacions... Però la idea és crear una paret just a davant del nas del públic, que es trobin el so a la cara». I les lletres? «He rebut crítiques de les lletres per ser simples. Però en realitat de totes es pot fer una segona lectura. Les paraules són dites d´una manera i no d´una altra per un motiu, tots els detalls del disc tenen raó de ser», afirma Coll. Moltes de les lletres retornen a la infantesa i a l´adolescència. «En general, és un disc que diu ´estic emprenyat´, parla amb angoixa d´amors i desamors que tots hem passat i que ara es veuen amb perspectiva».

Vol. 1 és un disc autoproduït i autoeditat. La banda ha ressuscitat el concepte de mecenatge i ha disposat de 25 patrocinadors que, a títol personal o col·lectiu, han fet possible el finançament del disc. Els seus noms figuren a la il·lustració de la portada. Es poden comprar a la botiga de música Sibelius, al Bar Noemí o bé contactant amb ells al seu MySpace (www.myspace.com/projectebu).

I el futur? «Pot passar de tot», afirma Coll. «Potser d´aquí a un temps Projecte Bu serà una caixa de ritmes i un violí. De fet, és el que jo vomiti. Faig el que vull, i he arribat a un punt de maduresa perquè em sigui igual el que digui la gent. El que fem pot no agradar, però ningú no ens podrà retreure que no està ben fet, que no hi ha un bon treball al darrere».