El diagnòstic de Carles Alberola era clar: "són bojos". Dit amb la boca petita, una entrada del projecte Kursaal 2006 a les mans i una profunda empatia pel projecte d'aquella colla d'El Galliner que pretenia alçar un teatre que la ciutat donava per perdut. Però el director i dramaturg valencià, en aquell final de segle en què va passar per Manresa dirigint Besos, no es podia ni imaginar la capacitat de convicció que l'efecte Kursaal era capaç de provocar en una Manresa progressivament seduïda per un somni que s'anava fent realitat. Ahir al migdia, en un pausa dels assaigs de Nit de Sant Joan, Alberola va explicar l'anècdota per expressar amb paraules l'admiració que sent "per aquest teatre, la programació que fa, la gran quantitat de gent que l'omple... Felicitats!". Al seu costat, Miquel Periel, una de les ànimes de Dagoll Dagom, va reconèixer que "a Manresa, m'hi sento com a casa".

Arguments no els falten ni a Alberola ni a Periel, perquè la capital del Bages és una de les places fortes d'una companyia que, al llarg de tres dècades i mitja, ha revolucionat el món del teatre musical català. L'última demostració d'aquest afecte mutu són les quatre funcions de la nova Nit de Sant Joan que es representaran entre dissabte i diumenge a la Sala Gran del Kursaal. Un pòquer de funcions que signifiquen la gran presentació en societat d'un espectacle que fins ara només s'ha vist a Rubí i Mallorca i que ha vist postergat el seu debut a Barcelona perquè el nou teatre Arteria Paral·lel no obri-rà portes, si no hi ha cap més pròrroga, fins al setembre.

Després de reposar Mar i cel i Mikado sense tocar pràcticament ni una coma de les versions originals, Nit de Sant Joan ha passat pel sedàs de la modernitat. "Hem volgut estar a l'alçada dels musicals que es fan avui en dia però mantenint l'esperit que tenia l'obra fa 29 anys", va indicar Alberola. El muntatge al qual va posar música i veu Jaume Sisa -absent dels escenaris, però present a Manresa dissabte per no perdre's la festa- es va estrenar el 4 de març del 1981 al teatre Romea de Barcelona, i just mig any després, el 4 de setembre, es va escenificar a la sala Loiola de Manresa. L'any següent, el 25 d'abril del 1982, la ciutat encara va veure Nit de Sant Joan per segon cop, en la jornada de cloenda de la Setmana d'Animació Cultural que va organitzar Tabola, col·lectiu que dimarts farà vint-i-cinc anys que es va dissoldre.

Després d'aquelles funcions de principi de la dècada dels 80, la companyia va continuar visitant Manresa amb la majoria dels seus espectacles, per construir així un itinerari paral·lel al que la ciutat va establir durant anys a la recerca d'un espai idoni per a l'activitat escènica. Dagoll Dagom va dur Glups! i Els Pirates a la Sala Ciutat, Quarteto Da Cinque a la Sala 2000, el Mikado al Conservatori i Aloma al nou Kursaal, entre altres cites que perduren en la memòria col·lectiva del teatre local.

Nit de Sant Joan estableix un vincle emocional amb aquells que fa gairebé trenta anys tenien l'edat suficient per assistir a les seves representacions o per taral·lejar unes cançons que no poden faltar en cap antologia del teatre musical en català. Carles Alberola reconeix que "el primer cop a la meva vida que vaig anar al teatre, acompanyat de la meva germana, feien Nit de Sant Joan. Tenia 7 anys i veient com s'ho passaven de bé els actors vaig decidir que jo, de gran, volia fer aquest ofici". De gran, 29 anys després, va rebre l'encàrrec de Dagoll Dagom per dirigir la nova versió "amb dubtes a l'inici perquè és difícil revisitar allò que ha agradat molt i que es manté en el record de molts espectadors".

El remake de Nit de Sant Joan es va començar a accelerar quan Sisa va insistir repetidament la companyia a representar-la de nou perquè, tal com explica Periel, "la gent li demanava per què no la tornàvem a fer". Dagoll Dagom, però, venia de les reposicions de Mar i cel i Mikado i abans d'emprendre'n una tercera havia de crear espectacles nous. Una condició que amb Boscos Endins i Aloma convenientment desats al seu espectacular currículum artístic ja no va necessitar vetllar més i va evitar l'amenaça de Sisa de proposar-la a una altra productora.

El Toc de Teatre del Kursaal es posa en marxa amb una obra que transcendeix el text i adopta categoria d'esdeveniment. Poques ciutats presumiran, quan la Nit de Sant Joan 2.0 expiri, d'haver-ne acollit quatre funcions. De moment, unes tres mil persones ja han comprat l'entrada per comprovar si Alberola i la resta de l'equip han reeixit en el "complicat intent de lluitar contra un record".