A

vui fa 25 anys de la dissolució del grup d'a nimació Tabola. L'associació es va dedicar, a partir del 1981 i al llarg de 3 anys i mig, a programar espectacles adreçats al jovent. També va organitzar cicles per a escoles i setmanes culturals, cursos, anades al teatre a Barcelona, activitats i cinefòrums. La majoria de les activitats es feien a la Sala Ciutat, on l'associació va portar diverses obres i músics. Va ser una iniciativa pionera a Manresa, que tenia com a únic precedent Rialles, l'entitat que programava espectacles adreçats al públic infantil.

Avui fa 25 anys va tenir lloc al teatre Kursaal (llogat per a l'ocasió) la representació de l'obra Glups!, de Dagoll Dagom ("que irònic que tingués aquest títol!", recorda Joan Morros, membre fundador de Tabola). Era el 1985, i la sessió, plena de gom a gom, va ser el comiat de Tabola.

Tot havia començat el mes d'octubre anterior. El grup havia preparat una visita a la Sala Ciutat, ja que Tabola considerava que les obres de millora a l'espai (s'havien canviat les butaques després d'una espera de tres anys) eren insuficients. Com a mesura de pressió, Tabola va decidir no organitzar-hi més espectacles fins que la sala no tingués unes mínimes condicions. Per tal que els manresans en poguessin veure les deficiències, es va organitzar una visita per la sala. Però no es va arribar a fer: la policia hi va arribar abans i no hi va deixar entrar ningú. "Nosaltres teníem les claus, ens hi sentíem com a casa, i aquella acció de l'Ajuntament va ser un cop dur. Ens vam reunir al bar Quebec, al costat de la sala, i vam decidir plegar", recorda Joan Morros. Però davant de la reacció ciutadana, Tabola va buscar alternatives a la Sala Ciutat, programant en altres locals.

Però els fets es van precipitar. "A partir d'aquell moment va començar un intercanvi de retrets entre persones de l'Ajuntament i l'associació", diu Joan Morros. L'activitat de Tabola va tirar endavant sense el suport econòmic de l'Ajuntament i sense la Sala Ciutat. Es va iniciar una campanya de suport econòmic, en què voluntàriament els espectadors podien fer donatius mentre l'associació esperava que es fessin efectives les gestions amb la Generalitat i la Caixa de Barcelona, que els havien concedit el suport.

Tabola encara va mantenir-se activa durant mig any més. El novembre del 1984 va presentar l'espectacle Alè, dels Comediants, al pavelló de Navarcles, davant 1.100 persones. Tot i l'èxit d'assistència, sense la subvenció de l'Ajuntament l'entitat va perdre-hi 140.000 pessetes. En els darrers mesos de vida de Tabola també es va organitzar un bus a teatre, un curs de balls de saló i una revetlla de Cap d'Any. El 14 de desembre, el grup Esquirols i Rafael Subirachs van presentar un nou espectacle al teatre Conservatori, El comte Arnau. També s'havia començat a treballar en un centre d'informació per a joves (un altre dels punts de tensió amb l'Ajuntament, que preparava un projecte similar).

Tot i la seva activitat, els membres de Tabola ja sabien que estava ferida de mort. Finalment, el febrer es va organitzar la darrera sessió teatral, i l'entitat es va dissoldre a causa de "la trista actuació d'alguns regidors", segons un comunicat que va emetre l'associació. "De forma subtil se'ns han posat entrebancs a la nostra feina, per la qual cosa Tabola ha decidit posar fi a les seves activitats". Ho va fer el 3 de febrer del 1985 amb l'actuació al teatre Kursaal del grup Dagoll Dagom amb el seu espectacle Glups! "És paradoxal que aquesta segona etapa que s'iniciava amb Alè, s'acabi fent Glups!", van afegir. L'associació va rebre el suport d'una campanya ciutadana. Per tal de celebrar aquesta darrera obra, Tabola va llogar el teatre Kursaal, que es va omplir. "Ramon Fontdevila va sortir a presentar, com feia sempre", recorda Morros. "Va explicar que era la darrera obra que programàvem i la gent va començar a picar de peus a terra. Els actors no sabien si començar o no". Els membres de l'associació van haver de pujar a l'escenari a saludar a causa de la insistència del públic.

"Vint-i-cinc anys després, la Sala Ciutat no es recuperarà, però el Kursaal està en actiu gràcies al moviment associatiu de la ciutat. Tot això demostra que el que es deia era enormement cert", afirma Pep Garcia, que en el moment de la dissolució era col·laborador de l'associació. Joan Morros observa que Tabola va ser només el principi "d'un tipus de dinamització cultural a Manresa, implicant la gent jove, en què cadascú fa el que pot. Va tirar endavant amb unes altres entitats, com Bloc i El Galliner". "L'Ajuntament va acusar l'equip de Tabola de moltes coses, i s'ha demostrat que s'equivocaven", afirma Garcia. "La gent que llavors formava part del govern hauria de demanar disculpes. Tot el que s'ha aconseguit posteriorment ha estat gràcies a la tossuderia amb què Tabola va plegar".

"De Tabola en van sortir moltes coses bones", afirma Fontdevila. "En el meu cas, les ganes de continuar fent coses per la ciutat, l'interès per la gestió cultural, el compromís polític". Justament 25 anys després, el cap de setmana passat va tenir lloc al Kursaal un altre espectacle de Dagoll Dagom, Nit de Sant Joan, que l'associació també havia programat en la primera versió que en va fer la companyia, l'any 1981.