06 de febrer de 2010
06.02.2010
Entrevista Agnela Domínguez

"Les perruqueries han de pagar per la música que posen perquè hi fan negoci"

06.02.2010 | 12:00
Agnela Domínguez considera que falta respecte pels drets d´autor

Directora d'Activitats i Comunicació de la SGAE. L'entitat de caire privat que gestiona els drets d'autor en els camps musical, escènic i audiovisual és a l'ull de l'huracà per un seguit d'informacions sobre la seva activitat recaptatòria. Agnela Domínguez (Manresa, 1957) lamenta alguns titulars de premsa tendenciosos i es pregunta pels valors d'una societat que no respecta la propietat aliena en una entrevista que va mantenir amb aquest diari

Agnela Domínguez va néixer a Manresa i hi va residir els sis primers anys de la seva vida, perquè el seu pare, treballador de Pirelli, va ser destinat al Bages. Unes arrels que sempre llueix amb orgull i amb la mateixa convicció amb què afronta les preguntes sobre les darreres polèmiques que afecten la Societat General d'Autors i Editors. Al seu despatx de l'edifici de l'entitat al passeig de Colom de Barcelona, la directora d'activitats i comunicació va parlar amb Regió7 de perruqueries, casals d'avis i, sobretot, de la importància cultural i social de reconèixer els drets dels creadors.

Per què han de pagar les perruqueries per posar música?
Pel mateix motiu que fa temps que ja ningú no discuteix que, si vols veure futbol, has de pagar. Una perruqueria és un negoci, i la música que s'hi sent pel fil musical, no pas per un transistor que hi ha sobre la taula, és un element més d'aquest negoci. La SGAE no ha anat mai a demanar res a una senyora que té una perruqueria a la perifèria i posa la ràdio, per exemple, però si hi ha una perruqueria que fa negoci amb la música, per què no l'ha de pagar? Posem el cas d'aquests nous spa urbans que ofereixen massatge, estètica, piscina..., tot un seguit de propostes per atreure la clientela que també inclouen el fil musical amplificat i que repercuteixen en un increment de les tarifes que cobren. La música que ha fet un autor també s'ha de pagar de la mateixa manera que aquest establiment paga per tenir uns altres serveis.
Se'ls acusa, però, d'afany recaptatori?
Nosaltres dialoguem molt, intentem parlar amb els gremis. Amb el de perruqueria ho hem intentat, però encara els esperem.
I els casals d'avis, també són un negoci?
La SGAE no fa pagar per la música que posen els avis en un ball. Però si en aquest casal hi ha un bar que fa negoci, això ja és diferent.
Així, un esplai que posa música en una festa per als seus nens, no ha de pagar a la SGAE?
Un esplai, com les altres activitats associatives, no és afectada per la llei d'establiments de comunicació pública. Ara bé, quan aquesta festa s'obre al barri, es lloga una orquestra, es posa un bar, es fa pagar una entrada..., això ja és diferent. El tema dels casals d'avis ha esclatat al Ripollès. El mes de novembre passat, el president de l'àrea mediterrània de la SGAE, Ramon Muntaner, va fer una trobada amb els alcaldes de la comarca per parlar-ne. Ens agrada informar i evitar titulars que no són certs i, a més a més, donen una mala imatge de la SGAE.
Doncs, malgrat tot, no han pogut evitar el titular.
Al Ripollès hi ha altres establiments comercials que paguen la seva llicència. Si les sales de festes que ofereixen música en directe paguen, per què no ho han de fer els qui fan negoci amb els balls oberts a la ciutadania? La SGAE ha de ser equànime.
A la resta de països els passa el mateix amb les societats de gestió de drets d'autor?
Es fan creus del poc respecte que hi ha aquí pels drets d'autor. La SGAE és una entitat privada amb 95.000 afiliats i 5 milions d'obres registrades. Però ningú no està obligat a ser de la SGAE, evidentment. A França fins i tot els dentistes paguen pel fil musical de la sala d'espera.
Per què creuen que tenen tan mala fama?
Les causes són diverses. Hi ha molta falta d'informació sobre el que són els drets d'autor, un fet que no és dóna en altres llocs. Hem de pensar que hi ha 235 entitats de gestió de drets d'autor arreu del món. Ara, a més, amb la crisi econòmica, qui més qui menys fa el possible per escapar-se de pagar, però una cosa és molt clara, els drets d'autor són els salaris dels autors. Qui els empara, si no? Un altre problema greu és de valors. Cap on van les societats pel que fa al respecte de la propietat dels altres? En aquest sentit, els estudis sociològics indiquen que Espanya és a la cua del tren. I un altre tema és el cànon...
El famós cànon digital?
No és un cànon, és a dir, un impost, sinó una remuneració compensatòria per còpia privada que estableix la Llei de la propietat intel·lectual, que data del 1987. Els fabricants de suports tecnològics cada cop ingressen més... Per què l'autor ha de quedar fora de la cadena? La música és una obra d'art com ho són un picasso o un dalí, i ningú no qüestiona que s'ha de pagar si es vol treure un rendiment econòmic de les obres d'aquests pintors. Per què no es discuteix al fabricant el preu del suport reproductor i sí que es discuteix que el músic hagi de cobrar per la reproducció de la seva obra? És un tema de fons. Si un organitzador d'un concert o un ball paga l'intèrpret, per què no ha de pagar l'autor de l'obra que s'hi interpreta? En aquesta societat economicista en què vivim tothom vol fer negoci i a l'únic a qui s'acusa de mercenari és a l'autor ... Alguna cosa està fallant.
Què els diuen els seus afiliats?
Hi ha autors que estan preocupats. De la SGAE se'n dóna la imatge que és un inspector que va a posar multes..., però nosaltres no podem posar multes ni tancar locals. En tot cas, denúncies..., i el jutge és qui decideix. Però per alguna cosa guanyem el 99% dels casos i l'1% restant els perdem per defecte de forma. Som efectius, fem bé la nostra feina. La SGAE és una entitat de gestió de drets d'autors, simplement... i, naturalment, no és perfecta.
També se'ls acusa de fer competència deslleial en el camp de la programació escènica amb el projecte Arteria, l'exemple més proper del qual és el nou teatre Artèria Paral·lel, que obrirà portes el mes de setembre a Barcelona amb Nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom.
Deslleial, no; competència, sí. La SGAE és una entitat privada, no depèn de cap ministeri ni de cap organisme oficial. Per tant, una entitat privada no pot fer competència deslleial a altres entitats privades. En tot cas, deslleials amb les majors anglosaxones que volen entrar al mercat català. També s'ha dit que estem fent una operació immobiliària..., però si l'equipament és municipal!
Com afronta la SGAE l'auge del consum musical per Internet?
Segons l'últim estudi de la Unió Europea, els més perjudicats per la pirateria digital són els segells independents i els valors emergents. Les grans multinacionals són les més afavorides. Per això, si l'autor independent ha de permetre que es gaudeixi de la seva obra d'una manera gratuïta..., d'aquí a quatre dies només escoltarem Shakiras. Qui programarà músiques mediterrànies, per posar un exemple? I no s'hi val a dir que aquestes webs de descàrrega musical no fan negoci, perquè sí que en fan, amb publicitat indirecta, i els jutges, per això, han tancat webs. Nosaltres hem de treballar perquè hi hagi una indústria sostenible a la xarxa. El nostre interès no és evitar que s'escolti música, tot al contrari, volem que se n'escolti tant com sigui possible, perquè això és el millor per als nostres afiliats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Oscars 2019

Premios Oscar

Consulta los nominados y ganadores de los Oscar 2019 y sigue en directo la Gala y la alfombra roja de los premios de la Academia de Hollywood.