Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Montblanc la quinzena edició de l'Acampada Jove, el festival político-musical que organitzen les joventuts d'Esquerra Republicana. Lluny queden els anys d'esplendor de la trobada, quan es feia a Arbúcies. Ara, viu hores baixes per diverses raons.

En primer lloc, un dels leitmotiv de l'esdeveniment estiuenc, tal com indica el nom, és l'acampada. Aquest, però, ha estat un dels aspectes que més s'ha descuidat des que es va abandonar el poble de la Selva. A Arbúcies, en un locus amoenus, la gent, durant els 3 dies, passava els matins a la zona de tendes, al peu del Montseny, recuperant forces i fent vida social després dels concerts nocturns. El generós arbrat proporcionava una preciosa ombra, sota la qual els joves s'entaulaven amb veïnes i veïns, ideaven revolucions, feien la migdiada o prenien un bany al rierol que corria poques passes enllà. Allò era l'essència del festival, una de les seves gràcies que el feien únic i que li havien proporcionat uns grans resultats, amb afluències de 40.000 persones (enguany no n'hi ha passat ni la meitat). L'Acampada, però, va morir d'èxit. En traslladar-se a Sant Celoni, se'n va perdre el caràcter.

L'encant d'Arbúcies es va substituir per un entorn poc agradable. L'espai habilitat per acampar es traduïa en un parell de camps erms sense ni una ombra, fet que significava que a les 10 del matí d'un juliol, l'interior de les tendes era un forn. Això, com ha passat a Montblanc (on tampoc no hi ha ombres per gaudir d'una acampada com cal), ha suposat la pèrdua d'un dels valors més atractius del festival.

La falta d'ombra, però, no és l'única ombra de la celebració. Any rere any, el castellà s'ha començat a infiltrar (com passa a Tv3) en un esdeveniment que, teòricament, ha de promocionar i empènyer la llengua i la cultura catalanes. Sense anar més lluny, divendres, dels cinc grups que actuaven (Ojos de Brujo, Pepet i Marieta, Los Delinqüentes, Che Sudaka i Orxata Sound System), tres cantaven en castellà, i l'única bandera que es va veure a l'escenari va ser la pirata de oso Delinqüentes. A més a més, el públic corejava allò tan penós de "hemos venido a emborrachar-nos y el resultado nos da igual" i feia palmas. No s'hauria de barrejar la música amb la política, perquè la música és quelcom més pur, més metafísic, més autèntic i no es mereix aquesta podrida unió. Però en un festival organitzat per la branca juvenil d'un partit polític, és inevitable fer-ne una anàlisi conjunta. Els únics que van fer pedagogia per la causa, els únics que van aportar un discurs coherent, una estona de cel, van ser Els Pets.

Una altra de les ombres és el preu de l'entrada: 32 euros per un dia de concert i acampada és excessiu, sobretot tenint en compte que els assistents majoritaris són estudiants i que corren temps de crisi.

I una última ombra: fer tocar una grup com l'Elèctrica Dharma a la tarda i en un escenari propi de grups del Sona 9 és de mal gust. Cal felicitar, però, els organitzadors per l'homenatge que els van retre més tard. Aquesta seria una de les poques llums de la trobada, així com el bon ambient i l'organització dels joves.

El festival no pot continuar vivint de l'ombra allargada d'Arbúcies. O a algú de les JERC se li encén el llum, o continuaran perdent assistents...i escons!