Dolors Viladrich (Manresa, 1936), compositora de sardanes que fa dos anys va publicar el seu primer disc, va morir diumenge als 73 anys. Viladrich, que solia anar cada cap de setmana a aplecs, concerts i audicions, i per això era molt coneguda en l'ambient sardanístic, va anar dissabte a l'aplec de l'Escala i, mentre estava ballant, va tenir un infart. La van traslladar a l'hospital Josep Trueta de Girona, on va quedar estable, però no va poder superar la lesió coronària i va morir l'endemà, diumenge. La notícia de la mort de Viladrich es va difondre ràpidament a l'aplec de les Roquetes, a Barcelona, al qual ella tenia intenció d'acudir. El funeral tindrà lloc avui, a les 10 del matí, a la parròquia de la Sagrada Família.

Com que la seva estimació per la sardana la portava a anar per tot Catalunya, Viladrich es va convertir en una ambaixadora de Manresa i del Bages, i era una persona molt estimada en el món sardanístic. Fina Espinalt, del Foment de la Sardana de l'Agrupació Cultural del Bages, destaca "la seva personalitat simple, humil i de persona discreta un pèl tímida. Anava per tot Catalunya perquè realment vivia per la sardana. La gent se l'estimava molt i tenia molts amics". El seu caràcter obert la va portar a relacionar-se amb totes les entitats sardanistes, però amb la que va estar més vinculada va ser amb Nova Crida, grup del qual va ser sòcia des de l'inici.

Diumenge, a l'aplec de Roquetes, la notícia de la mort de Viladrich va deixar tothom consternat. Un dels qui van quedar més impactats va ser Marcel Artiaga, primer tible de la Cobla Orquestra Montgrins, que havia fet classes d'instrumentació a Viladrich en els seus inicis com a compositora de sardanes, un desig que va aconseguir tirar endavant a partir dels 58 anys, quan es va prejubilar. "Estàvem tocant i al matí ja ens va arribar la notícia de l'infart. Mitja hora més tard ens van dir que ja havia mort", relata Artiaga. El músic recorda que "li vaig ensenyar el que sé del món de la cobla, i la veritat és que va ser molt bonic, perquè vaig descobrir una persona molt entranyable i amb una il·lusió i unes ganes tremendes de compondre". Artiaga considera "una pena molt gran que ara que havia aconseguit el seu anhel, que començava a ser coneguda, i tenia molts encàrrecs, la cosa s'hagi estroncat, però almenys ha pogut fer el disc". De les dotze peces que formen el seu disc Il·lusions, ja gairebé esgotat, la meitat estan relacionades amb Manresa.