L'escriptora Sònia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) ha estat a la redacció de Regió7 des de les 6 de la tarda, per respondre les preguntes que han formulat els internautes. Hi ha hagut 10 preguntes, i Moya s'ha pogut dedicar a respondre amb pèls i senyals cada assumpte.
La recent guanyadora del Premi Amadeu Oller ha explicat com va començar a ser, sense voler, poetessa: «Vaig començar a ser poeta quan a escola em van demanar que escrivís un conte i, sense adonar-me´n, vaig fer un poema. Era molt i molt petita, però ja sentia una necessitat impetuosa d´inventar».
Referent a una pregunta sobre les temàtiques dels poemes, Moya ha respost que «els grans temes són de vegades els més quotidians i banals. Fins i tot les clàusules d´un contracte poden ser font d´inspiració». Moya, professora de secundària, explicava que «De fet, m´agrada dir als meus alumnes que els anomenats "grans temes", com l´amor, la soledat, etc; són els més difícils de tractar, perquè tots en sabem. Per mi, un bon poeta, és aquell que sap sorprendre parlant de les coses diàries».
Un dels lectors ha preguntat si l'havia influït viure al Berguedà (a Sagàs, concretament) durant la darrera època. Preguntant si era més bo viure en un lloc o a l'altre, per fer poesia, ella responia: «La vida rural ajuda a estar per un mateix, tot i que és evident que, per molt que visquem envoltats de muntanyes i ocellets, l´estrès i la mala llet ens acompanyen si els obrim la porta de casa. Als poemes que hi he escrit durant aquest període, això s´hi reflecteix.»
L'entrevistada col·labora en el cicle Tocats de Lletra (Manresa), pertany al corpus de Quark Poesia i va ser poeta del mes de la revista "Ciutat Oci". El xat s'inclou dins del programa d'actes del cicle Tocats de Lletra
