"Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels/ Fan el mateix camí sota els mateixos cels". Són els primers versos de la més coneguda de les Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, datades del març del 1937. Són els versos que va musicar Lluís Llach, aquells que parlen de la impossibilitat d'arribar a una unió feliç. I són les paraules a partir de les quals el filòleg Jordi Estrada i Carbonell (Manresa, 1958) ha extret el títol del seu debut en la creació literària, Rius paral·lels (L'Albí). No és gratuït. Estrada, professor de català a l'IES Guillem Catà, d'italià a l'EOI i columnista d'aquest diari, ha teixit una "ficció lírica" que s'inspira en el poeta lleidatà (que va passar els seus darrers anys al sanatori antituberculós de Puig d'Olena) i que se centra en quatre dies, del 28 al 31 de desembre del 1942. L'autor, que dijous que ve presentarà la novel·la a Manresa (20 h, Centre Cultural del Casino), explica les claus d'una obra treballada "sense presses i amb moltes pauses".

El perquè. "Aquesta novel·la neix de la confluència de dos factors. D'una banda, l'interès pel poeta ve de petit, a casa. El pare tenia, de la Biblioteca Selecta, la Vida i obra de Màrius Torres, de Mercè Boixareu. I de l'altra, d'un record personal. Jo devia tenir 8 o 10 anys quan vam anar al sanatori de Puig d'Olena. Ja no hi havia tuberculosos però era un centre d'acollida de noies amb malalties pulmonars i pocs recursos econòmics. Em va impactar veure a la llunyania unes noies demacrades, malencòliques".

Set anys. "Ara fa set anys vaig decidir fer alguna cosa tot i que no sabia encara què seria: una novel·la, un assaig, una biografia... Vaig rellegir novament l'obra i tot el que s'havia escrit del poeta, vaig conèixer gent del seu entorn, familiars, com el seu germà, Víctor Torres, una de les cuineres del sanatori, algunes monges... Amb tot el material vaig pensar que tenia prou al·licients per construir una ficció. I casualitats de la vida, set són els anys que Màrius Torres es va passar al sanatori de Puig d'Olena, fins a la seva mort".

Novel·la de sentiments. "Jo definiria l'obra com una ficció lírica. On hi ha malenconia hi ha poesia. L'obra s'inspira en el poeta i el protagonista es diu Màrius (sense que en cap moment no hi aparegui el cognom), però no és cap biografia. És la història d'una persona jove, que afronta les adversitats de la vida: la malaltia, la guerra... i que es refugia en un escut protector que és l'art, la literatura".

Quatre dies. "La poesia és densitat i concentració i la novel·la té una estructura concèntrica. Passa en quatre dies, del 28 de desembre -el Màrius mor el 29- al 31 de desembre del 1942. Hi ha un protagonista absent, que és el Màrius, i un de present, el doctor Obac. La primera part és un llarg diàleg la nit abans de la mort del Màrius, amb els seus amics més íntims; la part central la constitueixen uns dietaris personals del Màrius que el lector llegeix al mateix temps que ho fa el doctor i a on trobem els seus pensaments, les seves definicions d'amor... la contaminació de la guerra. I la part final és la nit de Cap d'Any, amb la festa dels interns i el desenllaç".

La tensió narrativa. "Hi ha un element amb base històrica del qual estic especialment satisfet i que crec que atorga els elements de tensió literària per repartir joc. A partir del 1939, el sanatori de Puig d'Olena es va voler reconvertir en un hospital per a excombatents. Els 70 llits disponibles es van haver de negociar amb les autoritats militars: trobem els interns, alguns significativament d'esquerres i catalanistes, i la presència de militars que havien guanyat la guerra. No havia de ser fàcil. I entre aquests darrers, un personatge que amb el pretext de fer un estudi sobre els malalts amaga la verdadera intenció: fer una depuració. El referent real és Antonio Vallejo Nájera, cap del serveis psiquiàtrics militars i autor de La locura y la guerra. Psicopatologia de la guerra española, del 1939, en què tracta de demostrar científicament que el marxisme és una malaltia mental".

Realitat i ficció. "És una ficció però l'editor, Jaume Huch, em va fer veure que no era qüestió d'amagar l'ou. I és lògic. Com es diu a la portada: 'sense Màrius Torres, en aquesta novel·la gairebé tot seria ficció'. Màrius Torres no hi és com a tal, però els seguidors del poeta el reconeixeran. Puig d'Olena surt amb el seu nom perquè, en definitiva, el temps i l'espai són els que són. No és tant una qüestió de versemblança com de fidelitat històrica".

L'empatia. "Quan et poses dins d'un llibre, tant si parlem d'una traducció com d'una novel·la, acabes sentint empatia per l'autor i pels personatges. Diuen que totes les novel·les són autobiogràfiques i, malgrat que en la creació l'exageració i la hipèrbole són elements bàsics, sí que és cert que molt del que escrius ho has sentit abans".

"Les novel·les no s'acaben, s'abandonen". "Crec que és una obra honesta en la qual no es vol donar gat per llebre. No és catàrtica, sí treballada. Estic especialment content de la feina de l'editor i del Llorenç Capdevila, escriptor i amic meu, que m'ha ajudat a desencallar les pauses".