El pianista i pedagog musical sallentí Pere Vallribera dóna nom a un carrer i a un premi de piano de Sallent. Ara, la figura d'aquest artista insigne desaparegut el 1990 rep un nou impuls amb el llibre que recull les seves memòries, i que va ser presentat ahir a la Casa Museu Torres Amat de Sallent, davant trenta persones.

Pere Vallribera va viure gairebé tot el segle XX, del 1903 al 1990, fet pel qual el llibre va més enllà de les memòries del músic, i esdevé una crònica de l'evolució de tot un segle. Com va explicar el seu fill, Manuel Vallribera, durant la presentació, "la vida del meu pare demostra que en moments de crisi també es poden fer coses interessants". Manuel va definir el seu pare com part d'"una generació d'artistes de tipus renaixentista", que van posar el seu geni al servei d'un ampli moviment cultural i que, en el seu cas, va esdevenir mestratge per a molta gent: "el seu mestratge ha quedat en els seus deixebles. El meu pare era un home molt interessat per l'ensenyament i la pedagogia". Un dels seus deixebles és Ludovica Mosca, pianista que al final de l'acte va interpretar tres temes de Chopin, Granados i Mompou.

El llibre conté documents molt interessants, des de fotografies fins a dos discos amb composicions de Vallribera i entrevistes que va concedir als mitjans. Com va dir un dia l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte a Manuel Vallribera sobre les memòries del seu pare: "no és que pugueu publicar-les, és que les heu de publicar".

També va intervenir a l'acte l'alcalde de Sallent, Jordi Moltó, que va definir Pere Vallribera com "un home sensible, senzill, compromès amb la cultura i compromès amb el treball, com els sallentins".