Bona arrencada del cicle d'estiu de Moià

M

és d'un centenar de persones van assistir, dissabte al vespre, a Moià al primer concert del nou Cicle d'estiu Maria Vilardell Viñas. El certamen, impulsat per les Joventuts Musicals de Moià, va oferir l'actuació del jove pianista de Blanes Carles Marigó. "Fa goig veure aquesta sala tan plena", apuntava Nona Arola en nom de l'organització, que no va escatimar agraïments cap a "tothom qui ha fet possible que aquest cicle sigui una realitat i en especial als comerciants que hi han col·laborat". Arola va apuntar que el cicle comportava un cert risc "per les circumstàncies que viu Moià", però si s'ha de jutjar pel ple absolut del primer concert, l'aposta va ser del tot reeixida. En homenatge a la pianista Maria Vilardell Viñas, néta del cèlebre tenor Francesc Viñas que va morir el març passat, els tres concerts del cicle tenen el piano com a protagonista.

El concert de Carles Marigó va tenir lloc a l'Auditori de Sant Josep, un espai que va inaugurar la mateixa Maria Vilardell Viñas fa quinze anys. El jove blanenc, un polifacètic músic amb un currículum brillant a les espatlles, va impressionar el públic amb les seves interpretacions. El concert es va dividir en dues parts i Marigó va començar el seu viatge musical amb una peça de Bach, "l'autor més important de la música clàssica i el que més influències ha traspassat a d'altres músics", explicava obertament el pianista just a l'inici del concert. El repertori va continuar amb tres sonates de Scarlatti, "que tenen influències de la música espanyola". Per desig del músic, va interpretar les tres sonates sense interrupcions.

La xafogor que es respirava a l'interior de l'auditori va fer que durant el concert es veiessin nombrosos ventalls entre el públic i els que no en duien utilitzaven els programes de mà. Amb una peça de Haydn es va cloure la primera part i després d'un breu descans, en el qual el públic va poder sortir a l'exterior a refrescar-se una miqueta, el viatge musical va continuar amb Vallée d'Obermann de Liszt, "una peça que per a mi representa l'essència del romanticisme". L'Estat espanyol va ser la parada següent del viatge amb una obra de Granados, "un compositor que va convertir la música folklòrica en música de concert". i Carles Marigó va escollir la peça El pelele, "inspirada en un quadre de Goya". El concert el va tancar una versió per a piano de Gershwin, "la big band no ens hi cabia", va bromejar el blanenc, que es va guanyar la complicitat del públic, que el va ovacionar amb forts aplaudiments. Després d'un bis, Marigó va abandonar l'escenari i a la sortida del concert el públic va poder degustar coca i refrescos.