Cinc cartes inèdites del president Lluís Companys –del qual dissabte farà 71 anys de l´afusellament per les autoritats franquistes– i sis més, també inèdites, d´Enric Pérez i Farràs, el militar que va ser nomenat pel president Macià cap dels Mossos d´Esquadra i que el Sis d´Octubre defensà el Palau de la Generalitat davant les tropes del general Batet. És el nou i fins ara desconegut material que des d´avui es pot consultar a la web manresana memoria.cat/creus. La correspondència, escrita quan Companys i Pérez i Farràs estaven empresonats, precisament, pels fets del Sis d´Octubre del 1934, està adreçada al polític i industrial Jaume Creus i Ventura, íntim amic dels presidents Macià i Companys.

Però, d´on surten aquestes cartes? La història dóna, com la vida, unes quantes voltes. Tot comença amb 29 carpetes de Jaume Creus que Gabriel Domínguez López, un drapaire de Gràcia, «va trobar fa anys en un pis de Barcelona». Aquest, ara fa quatre anys, les va donar a un amic seu, Elies Delgado i Bargalló. Després de la seva mort, els fills d´aquest van oferir la documentació al manresà Ignasi Mas i Santacreu, fill de Lluís Mas i Pons, secretari de l´Ajuntament de Manresa durant la República. I ha estat ell qui ha proporcionat tot aquest material a l´Associació Memòria i Història de Manresa. El material ha estat lliurat a l´Arxiu Comarcal del Bages per dipositar-lo a l´Arxiu Nacional de Catalunya.

Companys escriu les cartes entre el 1935 i el 1936, des de la presó de Madrid i del Puerto de Santa María, i el president hi parla de política («la línia del 6 d´octubre no s´ha de entelar ni enterbolir») i ho fa amb un optimisme que contras-ta amb la decepció i solitud de Pérez i Farràs, empresonat a Cartagena. A banda d´aquestes cartes, Memoria.cat exposa la correspondència que Creus, home d´Estat Català i d´Esquerra Republicana de Catalunya, va mantenir amb personalitats destacades de la vida política de l´etapa republicana. Creus coneixia tots els «pesos pesants del govern de la Generalitat i és, en canvi, un personatge molt desconegut», remarca l´historiador manresà Joaquim Aloy, impulsor de Memoria.cat, portal de webs de l´Associació Memòria i Història de Manresa. Segons s´explica a la web, a través d´una documentació feta pública fa poc pel manresà Joan Esculies, s´ha sabut que Macià era a casa de Creus i es disposaven a dinar quan es va assabentar que Companys havia proclamat la República.

Aquestes 29 carpetes constitueixen, a hores d´ara, el llegat de la correspondència que va conservar Creus. El material redescobert, explica Aloy, «és una part petita d´una col·lecció que devia ser molt més abundant, perquè les 29 carpetes recuperades van només de la lletra C a la F. De les altres «no se´n sap res» i, probablement, s´han perdut.

Entre els documents recuperats hi ha les cartes que Creus va enviar a Lluís Companys (10 missives) i a Enric Pérez i Farràs (3), però també a Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya del 1933 al 1938 (5); Josep M. Espanya, conseller de Governació de la Generalitat (2) i Ventura Gassol, conseller de Cultura