El primer cop que trepitjava l´escenari del Kursaal va ser també el del seu debut com a rapsoda. Dolo Beltrán, cantant de Pastora i actriu de llarg recorregut, es va presentar ahir al migdia davant 200 alumnes de batxillerat dels instituts Pius Font i Quer, Lluís de Peguera, Lacetània i Guillem Catà i l´escola Ave Maria per recitar poemes d´un ampli ventall d´autors, de Guerau de Liost a David Jou, passant per Brossa, Palau i Fabre i Comadira. Un públic especial per a una proposta singular –emmarcada en el cicle de promoció de la lectura Tocats de Lletra, que coordina l´Ajuntament de Manresa–, que Beltrán va tirar endavant amb la complicitat de la violoncel·lista Anna Carné.

La parella televisiva d´Aina Clotet a la sèrie Infidels recordava haver actuat al Conservatori amb el Titus Andronicus shakesperià dirigit per Àlex Rigola. Però encara no s´havia estrenat al Kursaal i l´efemèride es va concretar en un registre inèdit en la seva biografia artística. El muntatge va manllevar l´expressió Em patina la mandarina, del poema Pessetes i pastetes de Joan Brossa, i va mantenir l´atenció del jove auditori durant prop de tres quarts d´hora. Se-guint el fil argumental de la ironia literària que guia el cicle, Beltrán va declamar amb tocs de cant i teatre un seguit de peces poètiques de figures de les lletres catalanes.

Les dues intèrprets van iniciar l´itinerari amb ulleres fosques orlades de pampallugues d´un cridaner blau fluorescent. Una posada en escena insospitada que va anar sumant compareixences inesperades, des d´una pissarra fins a un megàfon i des d´un paraigua fins a un saxofon de joguina que només emetia bombolles. Vestides amb un atrezzo tan singular, van desfilar per les oïdes dels joves espectadors peces com la satírica Del fantàstic orador, de Guerau de Liost, els més que eròtics i molt explícits L´idil·li, de Palau i Fabre, i Drama punk, de Narcís Comadira, i la nihilista Abnegació, bondat, de Miquel Bauçà, amb altres d´autors com Vallbona, Pons, Miralles, Aguiló, Cassasses i Grifoll. Un cop al camerino, Beltrán va explicar que Em patina la mandarina no té vocació de convertir-se en un espectacle itinerant, però va deixar una porta oberta a recuperar-lo si una futura ocasió ho mereix.