El minut de glòria del nucli de Salo en la història de la literatura catalana es deu a la figura de l'escriptor gironí Eduard Girbal Jaume (1881-1947), qui va escriure dues novel·les ambientades en aquest paratge del Bages on va viure de forma intermitent durant la segona dècada del segle XX. Però ni a L'estrella amb cua (1919) ni a La tragèdia de cal Pere Llarg (1923) va citar l'indret pel seu nom i, malgrat que les dues obres són plenes de referents reals com Manresa, Castelltallat i Matamargó, va descriure el paisatge humà i natural de Salo (pertanyent al municipi de Sant Mateu) amb un topònim imaginari, Oratjol de la Serra, que dóna títol al recull de proses del 1919 que el segell Edicions de 1984 ha rescatat seguint el camí dels dos volums precedents.

El nom d'Eduard Girbal ha anat acompanyat d'un cert misteri. Tot i que alguns autors coetanis com Víctor Català i Josep Pla van parlar-ne de forma elogiosa, la seva obra no ha transcendit als cànons de la literatura catalana. Un oblit de llarga durada que el poeta Enric Casasses i l'editor Josep Cots van restaurar el 2005 amb la publicació de la novel·la L'estrella amb cua. Un any després, el mateix tàndem va fer possible l'edició de La tragèdia de cal Pere Llarg.

Des d'aleshores no hi havia notícies del fill de l'historiador, Enric Claudi Girbal, fins que Edicions de 1984 ha tret a la llum Oratjol de la Serra, un conjunt de proses que "es poden llegir com els assaigs narratius que el van dur a escriure les novel·les", en paraules d'Agnès Prats, curadora del text. Vinculada per via materna a Moià, i resident temporal de la vila, aquesta filòloga va col·laborar amb Casasses en el treball de recuperació de les ficcions de Girbal, i ara s'ha ocupat en solitari d'adaptar al català contemporani uns relats breus per on traspua la seva estimació pel que en la seva època era el món rural de Salo.

Joan Ballesteria és l'alter ego literari d'Eduard Girbal i el narrador que introdueix el lector en les històries d'Oratjol. Conta aquest relator que la seva germana va enviar les dues filles des de la ciutat a un indret que anomena "un desert de món" per prescripció mèdica. La vida de poble les havia d'espavilar. Fent el salt de la ficció a la realitat, aquestes nebodes guarden paral·lelisme amb Mercedes i Marta, les filles d'Augusta Chatelain Ruffie, companya, però mai esposa, de Girbal. Gràcies a l'amistat amb Antoni Busquets, nascut el 1876 a Sant Hilari Sacalm, l'escriptor va conèixer Salo perquè aquesta va ser la destinació que, com a mestre, li va tocar després de preparar les oposicions. Busquets va passar posteriorment a Calders, on va morir el 1934 i hi és enterrat. Veritat i imaginació s'entrecreuen per configurar el territori físic i artístic d'Eduard Girbal.

Oratjol de la Serra s'ha reeditat seguint el principi d'unitat que es va marcar en les dues novel·les. "Girbal no va seguir la normativa de Pompeu Fabra, no hi estava d'acord", apunta Prats, però afegeix que aquesta polèmica lingüística no resta valor a la seva prosa. "Per a l'adaptació vam buscar sobretot respectar la fonètica, l'important és que el resultat soni bé i es pugui llegir", diu l'estudiosa barcelonina.

Les narracions d'Oratjol de la Serra-l'autor les anomena "proses silvestres"- configuren un mosaic de tipus humans propi d'un món que va captivar Girbal, fins al punt de situar en aquell context el que havia de ser la tetralogia narrativa L'agre de la terra, formada per les tres obres fins ara esmentades i per una quarta, La Cuaranya, de la qual el mateix autor n'adverteix la intenció d'escriure-la però que mai no va ser publicada ni tampoc n'ha emergit cap manuscrit empolsinat pel pas del temps. Malgrat tot, per al 2013 és previst que surti un aplec de contes de Girbal.