Han sortit a la llum set cartes inèdites del violoncel·lista Pau Casals que expressen l'esperança de tornar de l'exili i que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat al web Memoria.cat. De les 7 missives, 3 són de 1945, dues de 1947 i 2 més de 1948.

Casals hi reflecteix l'alegria per la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial i l'esperança a poder retornar a Catalunya: "La nostra alegria és gran -escrivia el maig de 1945 al polític i industrial Jaume Creus-. "Ara, que aviat ens deixin tornar a casa" "Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s'alegrarien de veure'ns vells i malmesos", afirmava el 1948. "La nostra alegria és gran -escrivia el maig de 1945 a Jaume Creus-. Ara, que aviat ens deixin tornar a casa. Suposo que a San Francisco s'ocupen de nosaltres. Si no fos així, quina decepció la nostra i quina injustícia". I el 1948 animava Jaume Creus amb aquestes paraules: "Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s'alegrarien de veure'ns vells i malmesos".

Tanmateix, les potències aliades no farien res per treure Franco del poder i la decepció de Casals -efectivament- seria enorme: "...la pobra Catalunya nostra serà destrossada! Quina traïció, quina cosa! És el col·lapse de la meva vida!", manifestà al doctor Trueta en constatar l'actitud dels aliats. Molts catalans, entre ells el mateix Casals, no podrien tornar i moririen a l'exili. Jaume Creus, que s'havia exiliat també el 1939, va tornar el 1949.

Segons informa l'Associació Memòria i Història de Manresa en una nota de premsa, les cartes, la corresponent transcripció i una selecció de les frases més significatives es poden consultar en el següent enllaç: http://www.memoria.cat/creus.casals.