Els Amics de les Arts mantenen intacta la complicitat amb el públic. Ahir a la nit van presentar el seu últim disc, Espècies per catalogar, al teatre Kursaal de Manresa, i els espectadors ja se sabien la lletra d'unes cançons més llargues i menys enganxoses. Era l'actuació que inaugurava la gira, és a dir, el primer cop que els dotze nous temes es podien escoltar en directe i, per aquest motiu, l'expectació que van aixecar va ser màxima. A la Sala Gran no hi cabia ni una agulla (tal com passarà en el concert d'avui, amb les entrades exhaurides) i la destacada presència de mitjans de comunicació denotava la rellevància de l'esdeveniment.
La peça més llarga del nou disc, Carnaval, va ser l'escollida per obrir foc. Damunt l'escenari, el quartet (Joan-Enric Barceló, Eduard Costa, Dani Alegret i Ferran Piqué) va aparèixer reforçat per una banda de vents, teclat, baix i bateria, que va aportar una sonoritat més completa i menys despullada, cenyint-se, i pràcticament igualant, el so original de l'àlbum. Però això no va impedir que es notessin, en començar, problemes tècnics amb la bateria. Els nervis de l'estrena també es van fer notar en les imprecisions en les veus. Culpa de la manca de rodatge.
Però el Kursaal, ple a vessar, no va tenir en compte res de tot això. Els Amics van començar amb una tongada de quatre cançons del nou disc i els espectadors van comprovar l'evolució del quartet cap a un pop-folk més tranquil, farcit de matisos i arranjaments.
El grup de seguida va rescatar temes d'anteriors treballs, que van ser molt celebrats pel públic, com L'home que treballa fent de gos o l'arxiconegut Jean-Luc. Quan van interpretar Monsieur Cousteau, el primer senzill, i amb part del públic dret, van aparèixer un peix pallasso i un tauró inflables. Són els substituts de la mascota del gos? En tancar l'edició, Els Amics encaraven el final de dues hores de concert (més informació en l'edició de demà).
