Estan acostumats a fer riure però s'indignen tant que han convertit el llapis en la seva arma de guerra contra la fatxenderia del poder. El berguedà Jaume Capdevila Kap, el manresà Manel Fontdevila, l'olesà Ricardo Peregrina i el barceloní Manel Puyal -col·laboradors de Regió7 durant molt anys- i 41 dibuixants més han unit les seves forces en un llibre d'Angle Editorial que repassa l'humor gràfic que, des de diaris, revistes i blocs d'Internet, s'ha fet ressò dels esdeveniments centrals, laterals i paral·lels de l'anomenada crisi econòmica amb tota la mala bava imprescindible. Per a molts, la gran estafa del capital salvatge i depredador.
Enfoteu-vos-en. Humor indignat és una aposta per combatre les penúries amb ironia i denúncia enginyosa i despietada. En el projecte que signa el col·lectiu Dibuixants sense Fronteres hi han participat 45 il·lustradors de referència de l'humor gràfic del nostre país. Una iniciativa sense ànim de lucre, ja que l'associació cedeix els beneficis de la venda del llibre a Arrels Fundació, una entitat que treballa per a les persones sense recursos i per combatre la pobresa. En la relació no hi falten noms de la categoria de Miquel Ferreres, Toni Batllori, Andreu Buenafuente, Albert Monteys, Carlos Azagra, Enrique Ventura i Toni Coromina.
"Fa un any que Stéphane Hessel cridava a la indignació i incitava a la revolta pacífica contra les injustícies de tota mena, contra la tirania dels mercats i del consumisme, contra la discriminació de les minories i contra un món, en definitiva, que s'oposa a un seguit de valors i de conquestes socials". Amb aquestes paraules encapçala Dibuixants sense fronteres la declaració de principis que obre el llibre, i que antecedeix el centenar llarg de pàgines amb les vinyetes aparescudes a la premsa durant els darrers mesos. Una autèntica artilleria incruenta agrupada en cinc capítols: Indignats i 15-M, Les retallades, Bancs, mercats i hipoteques, Corrupció i polítics i Reforma laboral i crisi.
L'apartat inicial recorda els moguts dies de maig en que la Puerta del Sol de Madrid i la plaça Catalunya de Barcelona, com a epicentres d'un fenomen que es va estendre per moltes poblacions de l'estat, es van omplir de ciutadans que protestaven contra el desmantellament de l'estat del benestar i el descrèdit de la política. Les pancartes reivindicatives -qui no recorda el lema "No sóc antisistema, el sistema és antijo"?- i la repressió policial són temes recurrents en les sàtires dels dibuixants.
Tant el Govern català presidit per Artur Mas com l'espanyol que el darrer any han ocupat socialistes i populars s'han distingit per les ja famoses retallades, successives onades de mesures destinades a escurçar les prestacions socials, especialment en el camp de l'educació i la sanitat. Les tisores, i fins i tot alguna guillotina, són l'element gràfic preferit per donar testimoni visual de la falta de recursos.
Assenyalats per moltes dits acusadors com els culpables de la crisi, els bancs i els mercats són al centre de la diana en el tercer capítol. Els dibuixants treuen punxa a la cobdícia desfermada dels qui detenten el poder econòmic i predominen els acudits que posen el dit a la nafra dels desnonaments.
Una altra pancarta que va fer fortuna durant el mes de maig és la que afirma que "No hi ha pa per a tant xoriço", la resposta indignada als continuats casos de corrupció protagonitzats per polítics que apareixen amb massa freqüència a la premsa. La distància cada cop més frapant entre la ciutadania i els seus representants sorgits de les urnes s'exposa amb una cruesa que fa bona la dita que assegura que val més riure que plorar. Millet, Urdangarin i Camps i la pornogràfica connivència dels poders polític i econòmic són víctimes del sarcasme dels autors.
El darrer apartat d'Enfoteu-vos-en és de molt recent actualitat, amb la reforma laboral com a ase dels cops de les vinyetes. No obstant això, també hi ha dibuixants que burxen en les responsabilitats dels ciutadans davant d'actituds de malbarament de recursos que no són alienes del desenvolupament de la crisi econòmica.
En les breus ressenyes dels 45 autors que s'inclouen a les darreres pàgines del llibre, es pregunta a cadascun d'ells què els indigna. Fontdevila respon que, "darrerament, quasi tot". A Capdevila el preocupa "la manca d'humanitat de la majoria d'humans". Puyal tira d'ironia i apunta: "que s'hagi de dir presumpte abans de lladre". I Peregrina, assegura, el molesten "els fanatismes quadriculats, i encara més aquells que s'entesten a dirigir la vida de les persones".
