El cantant Josep Guardiola va morir ahir a l'edat de 82 anys, i serà enterrat avui al cementiri de Collserola de Barcelona. Nascut el 1930 a la capital catalana, Guardiola va ser un dels cantants més afamats dels anys 60 per les seves versions dels clàssics del swing, el jazz i el rythm and blues, com ara la cèlebre Sixteen tons. Famós pel seu bigoti, el cantant es va aferrar a l'imaginari col·lectiu d'una generació amb el tema Di, papá, de 1962, interpretada al costat de la seva filla Rosa Mary.

Josep Guardiola, propietari d'una veu melòdica inconfusible, com molts altres joves amb aspiracions musicals, va participar en festivals de música i festes populars per llaurar-se un nom. Va començar a cantar el 1949, amb el conjunt The Crazy Boys, una orquestra de ball que interpretava swing, jazz i rythm and blues. A poc a poc es va anar obrint pas i es va consolidar com un dels artistes més rellevants de la cançó espanyola a partir dels 50, amb notable èxit, a més, a Llatinoamèrica.

Més enllà d'allò anecdòtic, en un temps en el qual Espanya vivia sumida en la dictadura franquista, les adaptacions d'aquest crooner espanyol d'èxits internacionals com Mack The Knife (rebatejat com Mackie el Navaja) van penetrar en el gust folklòric d'aquell temps i van expandir les mires musicals del país. Dieciséis toneladas, adaptació del tema dels anys quaranta Sixteen tons, del cantant country Merle Travis, va constituir un dels primers èxits de la seva carrera, que no només va reparar en latituds anglosaxones, sinó també en les veïnes França i Itàlia, com en la seva versió de Cuando, cuando, amb la qual Tony Renis va participar en el Festival de San Remo.

Els anys 60 van constituir el seu moment de màxima esplendor, època en la qual va incorporar al seu repertori Greenfields (Verdes campiñas), de The Brothers Fou, La novia, de Gloria Lasso, Venecia sin ti, de Charles Aznavour, i Volare, de Domenico Modugno. El 1963 va representar Espanya a Eurovisió amb Algo prodigioso, a Londres, on va ser dotzè.

Guardiola va gravar més de 540 cançons, i discos en català amb temes com La primera vegada, El vell carrer de l'aimada i Diumenge és sempre diumenge. Convertit en una institució musical, Guardiola va exaltar sovint el seu bressol barceloní i no només va popularitzar peces en català, també figura en la història de l'Espanyol de futbol com l'autor del seu primer himne, Somos espanyolistas.