16 de juny de 2012
16.06.2012

La farmaciola de fra Valentí de Manresa

El llibre "Els caputxins i les herbes remeieres" del clergue bagenc Valentí Serra arriba a la tercera edició

16.06.2012 | 11:29

Fes bollir igual quantitat d'oli y de vi ab un grapat de romanill y d'espígol, farigola, ru- da. Colat y llest, s'hi mescla una quantitat d'esperit de vi per fer fregues a la part dolorida que guariràs, y s'hi posa al damunt draps calents. Si el dolor no minva, en lloc d'esperit de vi posa-hi amoníac, sinó àcid fènich. Fes que bollint minvi la meitat". Extret del receptari compilat pel pare Hilari d'Arenys de Mar, aquest bàlsam del bon samarità il·lustra la força atàvica de la medicina natural, "el tresor dels pobres", com li agrada de dir al frare manresà Valentí Serra, autor d'Els caputxins i les herbes remeieres. Consells per fer baixar la inflamació d'una picada d'abella, ungüents per guarir una ferida emprenyadora, solucions casolanes per a la tos persistent. Un remei per a cada mal i un pòsit de saviesa popular que l'autor aplega en un volum destinat a posar un punt de seny en temps de crisi i d'excés de productes artificials.

Valentí Serra (Manresa, 1959) és fill del barri de les Escodines. L'any 1980 se'n va anar a Arenys de Mar i des del 1987 és l'arxiver del convent dels Caputxins de Sarrià, un temple de pau, beneficència, treball i meditació a la part alta de Barcelona. El seu despatx és un oasi de tranquil·litat on senyoreja un caos ordenat de llibres i papers. Davant de la seva taula s'alineen rengleres de prestatges i arxivadors que contenen l'ingent cabdal de saber del qual ha extret la informació i les receptes que omplen l'escàs centenar de pàgines del llibre. El cau ideal d'un lletraferit. "Els nostres frares no són gelosos del seu saber, practiquen la generositat intel·lectual i posen el seu coneixement a l'abast del poble", afirma Serra, convençut que l'èxit del llibre respon al filament diví que connecta home i natura.

El savi no viu només de lletres i el caputxí manresà passeja cada dia pels horts i els jardins que circumden la finca, propietat privada d'un orde que va ser violentat en dues ocasions durant els darrers segles, primer amb motiu de l'exclaustració dels béns eclesiàstics del 1835 i, una centúria després, per la vehemència anticlerical dels primers mesos de la Guerra Civil Espanyola. L'edifici és lloc de culte i devoció, però també el destí del pelegrinatge de famílies amb pocs recursos que s'adrecen un parell de cops a la setmana al convent per rebre abric i aliment.

"Jo crec que hi ha tres motius que expliquen el perquè el llibre s'està venent tan bé i ha interessat tant als mitjans de comunicació", pondera Valentí Serra. "En aquests moments de crisi i retallades que vivim, els remeis alternatius que tenen una llarga vigència desvetllen l'atenció de la gent. Són teràpies molt antigues d'eficàcia provada", apunta el frare, i prossegueix afirmant que "hi ha un sentiment de tornar a les coses naturals, enfront d'un excés de medicaments d'origen químic que es revelen massa agressius". I, finalment, considera que "aquests remeis de l'entorn franciscà, ecològics, formen part de la tradició del país".

El licor dels bojos

Rememorant velles anècdotes de la història caputxina, fra Valentí explica que al segle XVIII hi havia un germà de l'orde en un establiment de la plaça Reial de Barcelona que receptava remeis naturals a la gent, amb tanta demanda que va provocar polèmica entre els apotecaris, als quals laminava el negoci. Rematant la jugada amb la sorna que no es priva de contenir, Serra es declara orgullós que el seu llibre es presentés a la Reial Acadèmia de Farmàcia: "ens hem reconciliat!", proclama victoriós.

La doctrina caputxina celebra la naturalesa "com un regal que Déu ha donat als homes, i aquests han d'aprofitar les plantes per a la cura de malalties quotidianes com ara la febre, els càlculs, la tensió arterial... Són remeis que tothom es pot fer a casa seva". El llibre no estalvia fórmules màgiques: en les instruccions d'ús d'un licor balsàmic rescatat d'un manuscrit antic, es pot llegir que "és molt bo per los que pateixen manías ab dolor de cap, com si fossen locos, y com a tals los sentencien los metges". L'obra editada per Mediterrània conté unes notes històriques sobre l'aportació caputxina a la medicina i la farmàcia i sengles relacions d'herbes remeieres, amb els seus múltiples usos i aplicacions, i de licors, ungüents i remeis diversos.

Els principis actius de molts medicaments són en la composició bioquímica de plantes a l'abast de tothom en el medi natural. Del marduix, Serra n'enumera un grapat de virtuts, entre les quals l'elaboració d'una pomada per als cops. "Vaja, com si fos el Trombocid", conclou. L'horta dels caputxins de Sarrià és un esponerós paradís terrenal que el germà Fidel cuida amb dedicació i del qual se serveix la comunitat "per a ús intern", puntualitza, ja que la constitució dels caputxins impedeix als seus membres la pràctica tant de la medicina com de la cirurgia.

Fra Valentí és deutor dels germans que van salvar del pillatge i les flames els manuscrits del saber mèdic caputxí, així com de la conservació d'altres papers que van ser confiscats el 1835 i es conserven a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Gràcies a ells sabem que és "cosa certa y probada" que "per a qui se pixa al llit: cervell de llebra, lo faràs secar â la sombra o al forn, y ne faràs polvos subtils, y li'n donaràs ab la vianda o caldo una cullerada". Una solució per a cada mal. Fins i tot, les innombrables hemorroides: "pren fulles de saüch, las faràs bullir ab aigua fins que sien desfetas. Las trauràs y mesclaràs ab oli de llinosa, y calentes te les aplicaràs y mudaràs algunas vegadas". Queda dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.