L'ascensió de Txarango ha estat meteòrica. Si fa mig any els de Ripoll eren pràcticament uns desconeguts, ara, en canvi, són una de les bandes més populars del panorama festiu català gràcies, en gran mesura, a Internet i les xarxes socials. Txarango arriba demà per primer cop a Manresa amb la seva gira Benvinguts al llarg viatge. El cantant del grup, Alguer Miquel (26 anys), ens explica el somni que estan vivint.

Com heu entomat aquesta allau sobtada d'actuacions?

Bé. Tot plegat és molt frenètic però estem contents i ho vivim sabent que som molt afortunats. Som conscients que aquest estiu està sent un privilegi per nosaltres.

Com és el dia a dia de Txarango a la carretera?

Tot depèn d'on anem, però cada dia és una aventura diferent i ens ho muntem com podem. El bo és que tots els components vivim junts en dues masies, uns als Gironès i els altres al Lluçanès, i això facilita l'organització a l'hora de moure's.

Fa quatre dies no us coneixia ningú i ara sou un grup revelació. Com es paeix això?

Tot ha anat molt ràpid però ho païm sabent que som uns afortunats. Suposo que encara no som ben bé conscients d'on estem arribant. Sigui com sigui, som molt feliços.

Quin ha estat el vostre secret?

La gent ha connectat de seguida amb les nostres cançons. No ens pensàvem que la nostra música fos tan universal. I és que agrada a petits i grans.

Tan el vostre disc com la gira l'heu titulat Benvinguts al llarg viatge. De quin tipus de viatge estem parlant?

Del viatge de viure el dia a dia, d'aprofitar el moment. Nosaltres volem utilitzar la música per participar i hi ha moltes coses que no ens agraden actualment. Ara bé, la nostra filosofia és l'optimisme i volem parlar d'un món utòpic o de com voldríem que fos el món a l'horitzó. Com diu Galeano, la utopia serveix per caminar cap allò que desitges.

Però Txarango és més festa que reivindicació.

Crec que són dues coses complementàries. El que passa és que la nostra reivindicació és en positiu. Ja hi ha molts grup que diuen "no". Actualment és molt fàcil estar enfadat amb tot i la millor manera de participar és amb alegria. En les cançons recollim el que ens preocupa i ho cantem en positiu. També hi ha algunes lletres tristes, però com que la música sempre és festiva, es converteix en una tristesa alegre. Per tant, el disc no és tan positiu com es pot pensar en un primer moment. En definitiva, el nostre objectiu també és parlar d'allò que ens preocupa, però si a banda d'això els nostres concerts són una festa, doncs nosaltres feliços.

Per què vàreu decidir oferir la descàrrega del vostre disc de forma totalment gratuïta?

Per dues raons. La primera era per tornar l'agraïment a tot el públic fidel que, des de 2010, ens acompanyava als nostres concerts, sense que encara haguéssim tret cap disc. La segona era perquè volem que la nostra música no tingui fronteres i arribi a tot arreu.

Com s'ho hagués fet Txarango sense Internet?

Ni ens ho imaginem. És una eina molt important que a nosaltres ens ha servit per fer créixer un projecte sense la necessitat d'entrar en la típica infraestructura musical. No tenim cap infraestructura més que nosaltres mateixos. Aquest és el valor més gran que et dóna Internet, ja que elimines tots els intermediaris. Nosaltres podem tractar directament amb la gent que ens escolta, i això és un privilegi. Crec que el disc ja porta més de 50.000 descàrregues, i aquesta xifra no l'hauríem assolit amb només vendes físiques del disc. Per tant, a nivell de distribució ens ha ajudat molt i ens fa arribar més lluny del que podíem imaginar.

L'imaginari de circ també hi té un paper important en Txarango. Per què?

Des de ben petits, durant els estius anàvem per diferents llocs de Catalunya i França, i tocàvem als carrers. Aquest tipus de vida recull l'esperit del clown, de malabars, etc. Ens agrada el món del circ, ja que els qui s'hi dediquen fan de la seva virtut el seu lloc de treball, i això és espectacular. El circ és com una mena de societat que no viu ancorada a res i que es mou de poble en poble per il·lusionar la gent... Per tot això, el nostre disc té un vestit una mica cirquero.

Des d'alguns sectors se us ha criticat el fet de cantar un parell de cançons en castellà. Alguna cosa a dir al respecte?

També cantem en francès. Volem jugar amb totes les armes que tenim a l'abast i, per sort, dominem el castellà. Cada llengua té el seu ritme i ens agrada. A més, ens influenciem molt en la música de l'Amèrica Llatina. Cantar en castellà també ens ha obert portes, ens ha ajudat a saltar fronteres... Per exemple, vam anar a Galícia i el públic també cantava les cançons en català! El que passa és que a vegades es mira amb molta admiració l'anglès i amb poca el castellà.

Aquest és el primer cop que tocareu a Manresa...

Sí! De fet serà el rimer cop que toquem a la comarca del Bages. Farem un directe explosiu i amb molta canya en el qual repassarem el disc. També farem una versió de Dusminguet, un grup que ha ajudat a fer universal això que fem nosaltres.

El vostre escenari preferit són les festes majors, o els grans escenaris tampoc us espanten?

Les festes majors tenen una cosa molt bonica, que és que normalment reuneixen més gent de la que et vindria a veure en un concert particular. Això fa que el públic sigui molt heterogeni, molt universal, i està molt bé que tan joves com grans comparteixin un mateix espai. Tot i així, també ens sentim a gust en altres tipus de festivals. Allà on ens criden, nosaltres hi anem a fer merder.

Penseu en un segon disc?

Volem fer un segon disc, però encara fa massa poc del primer. Per això, ara tenim encara molt camí per recórrer i toca compartir el primer disc amb més gent.