Miki Esparbé va néixer a Manresa el 9 d'octubre del 1983. Per tant, ahir va fer 29 anys i els va celebrar al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Hi va presentar el tràiler de la pel·lícula La maniobra de Heimlich, de Manolo Vázquez, que es preveu estrenar l'any que ve. I avui, aquest actor que viu entre Barcelona i Madrid tornarà a casa, per representar a la Sala Petita del teatre Kursaal la comèdia Oxigen, de Mar Monegal, dins de la programació del cicle Tocats de Lletra, que s'ha dedicat enguany als enamorats.

És la primera vegada que ve a representar una obra a Manresa?

Sí, serà la primera vegada des que aprenia a fer d'actor als Carlins, com a alumne d'Alícia Puertas, amb qui ara ens anem trobant aquí i allà. I per això em fa il·lusió la representació de demà [per avui]. I vinc amb Oxigen, una obra que va funcionar molt bé a Barcelona, i a la qual m'he incorporat per a la gira d'octubre a desembre. Vam estrenar la setmana passada a Parets del Vallès i aquest és el segon bolo.

Què és Oxigen, una obra aplaudida per la crítica en la seva estrena al teatre Gaudí?

És un espectacle de petit format, amb només quatre actors i una escenografia que cap en una furgoneta. És una comèdia sobre dues parelles veïnes que s'embarassen en el mateix període. Tots hem assistit a converses en les quals vénen ganes de dir "calleu una mica, que ja n'estic una mica fart!". Quan tens fills entres en un microcosmos de xumets, bolquers, otitis, Dalcy... i això et fa pensar que deu ser veritat que et canvia la vida. Cap dels quatre tenim fills, però ho entenem perfectament, perquè tenim germans, amics... que sí que han estat pares, i la Mar [Monegal, autora i directora] té la Jana, que li va servir d'inspiració.

El seu paper forma part de la parella pija o de la hippy?

És una barreja estranya. El meu personatge, el Roger, està relacionat amb el mar, amb projectes per trobar dofins, i la seva parella, l'Ona (Helena Bagué), és més pijeta. I l'altra parella (Francesc Ferrer i Betsy Túrnez són l'Àlex i la Marta) és la típica que al principi s'odien, després s'estimen... i l'espectador riu molt, tingui o no tingui fills. A més, a Manresa jugo a casa i vindran familiars, amics...

S'ha incorporat a un repartiment ja fet. Com ho porta?

Em van parlar d'Oxigen fa dos anys, però estava embolicat a TV3 i no tenia disponibilitat, tot i que em feia gràcia perquè amb el Francesc i la Betsy havíem coincidit a Pop Ràpid però no va poder ser. Vaig anar a veure l'obra i em va agradar molt. Llavors al juny vaig saber que seria a la gira, en subs-titució d'Albert Mèlich. He tingut l'estiu per estudiar el text i hem estat tot el setembre assajant. No he estat en el procés de creació de personatges, però amb la Mar hem fet un treball per acabar de perfilar el Roger, i espero que agradi.

Amb tota la tele que ha fet, com porta la fama?

Estic encantat de la vida, és molt gratificant. Perquè tampoc és allò de no poder sortir al carrer... i tinc la sort que la gent que em trobo els hi agrada el que faig i em demanen en què estic ficat.

I, doncs, en què està ficat?

Hem presentat el tràiler de La maniobra de Heimlich i també he rodat Nit d'estiu, de Dani de la Orden. És previst que les dues pel·lícules s'estrenin l'any que ve. També ja està a punt la segona temporada de Pop Ràpid, per al 33. I estem preparant una comèdia per estrenar a final de novembre a la sala 2 del Capitol, escrita i dirigida per Mónica Pérez i amb Miquel Sitjar i Juli Fàbregas.

Els futurs pares diuen: "respira, agafa aire i respira". A vostè perquè li cal agafar oxigen?

Perquè em quadri l'agenda en les mil coses en què m'acostumo a embolicar, siguin més o menys suculentes a nivell econòmic. La maniobra de Heimlich l'estem fent amb un Verkami de 5.000 euros. Així que agafo oxigen per veure com acabarem amb això de treballar gratis, de que es facin pel·lícules sense calés... Tinc curiositat i agafo oxigen per aguantar!